Innocentada

Tal dia com avui era tradicional que la premsa escrita i audiovisual publiqués alguna notícia falsa, amb un clar rerefons humorístic, per sorprendre els seus lectors. Era com barallar-se amb una persona amb els braços lligats, ja que els lectors sempre pressuposen que totes les notícies que es publiquen a la premsa són veraces. La tradició va començar a afluixar a finals dels anys vuitanta, i si es manté, en tot cas, sembla circumscrita a la premsa esportiva.

N'hi va haver algunes de memorables. Mentre el franquisme mantenia emmordassada la premsa, les innocentades eren més aviat ingènues, tot i que no eren pocs els lectors que anaven al port a comprovar si era veritat que l'estàtua de Colom s'havia torçat o que donaven crèdit a la notícia, l'any 1965, que l'equip espanyol de tennis havia contractat unes animadores.

L'autèntica edat d'or va arribar amb la democràcia, ja que la innocentada es va convertir en article d'opinió encobert i escrit amb la pitjor mala bava. Amb tot, llegits avui encara els trobaríem de pa sucat amb oli.

A Madrid n'hi va haver una de molt sonada. Un diari ja desaparegut va publicar que l'Ajuntament volia canviar el color de l'uniforme de la policia municipal, del blau al verd. L'endemà un diari de la competència va reproduir la notícia sense molestar-se a contrastar-la i, per tant, va fer un ridícul còsmic que es va fer passar publicant un editorial furibund contra les innocentades. El mateix diari desaparegut també va publicar que el president Felipe González tenia vuitanta milions per repartir entre els pobres.