Massa sols davant dels problemes de la immigració

Els problemes derivats de la immigració descontrolada han dut les administracions municipals, les més directament encarregades de gestionar-la, a un carreró de difícil sortida: els plouen crítiques si no fan res i els en plouen igualment quan mouen fitxa. Els plens de Salt, l'Hospitalet de Llobregat i Badalona acaben d'aprovar mocions en què reclamen a l'Estat un paper més actiu en la denegació dels certificats d'arrelament o de la petició de reagrupament familiar als immigrants que mostrin comportaments incívics de manera reiterada. Es tracta d'un pas discutible però aclaridor: el marc que regula la incorporació de la població estrangera als nostres pobles i ciutats no està donant una resposta satisfactòria a les necessitats que es plantegen, i els ajuntaments que ho pateixen intenten eixamplar per sota les possibilitats legals d'incidir-hi. Una vegada més, com ja va passar el gener passat quan l'Ajuntament de Vic va intentar impedir l'empadronament als immigrants en situació irregular, queda en evidència la ineficàcia del reglament d'immigració estatal i la solitud en què els consistoris han de compensar-la.

Per això resulten del tot injustes les acusacions d'electoralisme que s'han adreçat als equips de govern d'aquests ajuntaments. És cert que el contingut de les mocions pot significar, a cinc mesos vista de les eleccions, un canvi de rumb en algunes polítiques municipals, però cinc mesos és prou temps per no deixar-lo perdre, sobretot tenint en compte la urgència amb què es comencen a manifestar els conflictes de convivència. Ara fa gairebé un any que la policia va haver de desallotjar el ple de Salt per l'actitud agressiva d'alguns veïns que reclamaven fermesa contra la delinqüència associada a alguns immigrants. Només la rapidesa i la serenor amb què van reaccionar les autoritats municipals van impedir aleshores que els brots xenòfobs es multipliquessin fins a generar una espiral difícil d'aturar. Al cap de tots aquests mesos, la resposta de la Subdelegació del Govern espanyol a Girona, que ha minimitzat la qüestió i ha assegurat que ja fan prou cas dels informes municipals, és una bona mostra de fins a quin punt les administracions implicades necessiten una major coordinació. Si ja d'entrada no hi ha coincidència en el diagnòstic, difícilment es pot esperar que hi hagi èxit a l'hora de buscar solucions consensuades. En aquest sentit, els ajuntaments també tenen l'obligació de filar prim i donar veu a les entitats vinculades als programes socials per garantir que els esforços de cohesió no trepitgin els drets de ningú.