Olot i la seva gent

Com a gar­rotxí de nai­xe­ment, fill de Sant Feliu de Palle­rols, i de cor dei­xeu-me dir que he seguit amb interès i pre­o­cu­pació els dar­rers fets ocor­re­guts a Olot i als seus vol­tants. A ningú no ens agrada que pas­sin fets nega­tius a casa nos­tra, i pre­fe­rim sor­tir al diari per suc­ces­sos posi­tius. D'entrada, dei­xeu-me dir que els peri­o­dis­tes no tenim el do de la infal·libi­li­tat i, per tant, podem no tro­bar el to quan infor­mem o opi­nem d'algun succés. També és cert, i tots ho hem vis­cut en un moment o altre de la nos­tra vida, que ens tor­nem molt més prim­mi­rats quan alguna cosa des­a­gra­da­ble ens afecta direc­ta­ment o indi­rec­ta­ment.

És cert que la gent que viu i estima la Gar­rotxa no s'ha sen­tit gens còmoda davant de la mort de per­so­nes que vivien a La Cari­tat ni tam­poc davant dels assas­si­nats dels dar­rers dies. N'ha infor­mat bé, El Punt, de tots aquests suc­ces­sos? Hi ha gent que no n'està gens satis­feta. I ho veiem en les car­tes que han anat sor­tint en la secció d'El Lec­tor Escriu i també dels cor­reus electrònics que ens heu enviat i també a través de tru­ca­des telefòniques i opi­ni­ons expres­sa­des en con­ver­ses per­so­nals. He cre­gut que n'havia de con­ti­nuar par­lant després de l'escrit de fa quinze dies, en què vaig tocar el tema.

El tema és prou impor­tant per par­lar-ne abas­ta­ment amb la direcció del diari. Ho hem fet tot bé? Dei­xeu-me ser con­tun­dent: No. Una frase con­creta ha pro­vo­cat les quei­xes més con­tun­dents. “La molt lle­ial ciu­tat d'Olot esdevé, per desig­nis de l'atzar, la molt cri­mi­nal ciu­tat d'Olot i un esce­nari ben fèrtil per a l'exer­cici de la crònica negra, però no pas de ficció, sinó real”, escri­via la peri­o­dista Tura Soler al final d'una crònica publi­cada l'endemà mateix dels fets. M'he posat en con­tacte amb la direcció per par­lar-ne i m'expli­quen que el bat­lle d'Olot, Lluís Sacrest, els ha enviat una carta en què es mos­tra molt indig­nat per l'acti­tud del diari davant dels dar­rers fets i en la qual con­si­dera que com a mitjà de comu­ni­cació i com a empresa, El Punt ha tre­pit­jat i ha fet mofa de la ciu­tat d'Olot i de la seva gent. L'afir­mació és forta i en vull par­lar amb l'Emili Gis­pert, com a màxim res­pon­sa­ble edi­to­rial, que em diu: “La frase de la crònica en qüestió és des­a­for­tu­nada i demano dis­cul­pes als que, com diu l'alcalde i com ens han fet arri­bar ells matei­xos, s'han sen­tit ofe­sos, perquè aquesta no era la intenció ni de la cro­nista ni d'El Punt. Lamen­tem, no cal dir-ho, els ter­ri­bles fets dels dar­rers dies, però del con­junt de pla­nes que hem anat publi­cant, ens sem­bla que no es pot des­pren­dre que com a diari haguem tre­pit­jat una ciu­tat”.

La crònica de la qual se m'han quei­xat es titu­lava “Olot negre en versió ori­gi­nal”; jo qua­li­fi­ca­ria d'una obra d'art periodística però que era massa dura ate­nent les cir­cumstàncies i per a mi de poca sen­si­bi­li­tat en uns moments en què la gent de la Gar­rotxa el que neces­si­tava era molta soli­da­ri­tat i sen­tir-se acom­pa­nyada davant uns fets en què no tenia art ni part. Se n'han publi­cat altres visi­ons, com ara la crònica que va fer en Jordi Casas el mateix dia que titu­lava “Farts de ser a la crònica negra”. També el 19 de novem­bre va aparèixer en l'edició de les comar­ques giro­ni­nes un edi­to­rial titu­lat “Un temps difícil per a Olot i la seva comarca”, en el qual s'expres­sava l'opinió del diari, crec que de forma clara i con­tun­dent. S'han fet algu­nes coses mala­ment; és allò que qui no en remena no en trenca, però haig de dir sin­ce­ra­ment que la majo­ria de les infor­ma­ci­ons han estat objec­ti­ves i s'havien de publi­car.

Res­pecte de la carta del bat­lle, que també ha estat envi­ada a altra gent vin­cu­lada al periòdic, la veri­tat és que entenc per­fec­ta­ment el pati­ment i males­tar que expressa. Sap greu que dedi­quis tota la teva vida a pro­cu­rar millo­rar la qua­li­tat de vida de la ciu­tat i inten­tar que la gent vis­qui cada vegada millor i que, de cop, sense tenir-ne cap culpa, es pro­du­ei­xin uns fets tan lamen­ta­bles.

Con­clusió, des d'El Punt lamen­tem com qual­se­vol veí de la Gar­rotxa els fets i tant de bo que Olot surti en els mit­jans de comu­ni­cació pels seus valors, que en té molts. Ho deia el diari en l'edi­to­rial del diu­menge pas­sat, “la fama d'Olot no es pot mesu­rar pels epi­so­dis pun­tu­als que l'han duta a l'efec­tista pri­mera plana de l'actu­a­li­tat, ni aquests esde­ve­ni­ments han de posar-ne en dubte el bon nom”.

Aquest arti­cle surt el mateix dia de Nadal, unes fes­tes que tots cele­brem, cadascú a la seva manera i d'acord amb els seus prin­ci­pis i con­vic­ci­ons, amb un desig de pau. Hem pas­sat un any molt dolent, la crisi ha afec­tat molta gent, que l'ha patida molt dura­ment. Tant de bo que l'any nou ens porti una sor­tida d'aquesta dura situ­ació i s'obri un bri d'espe­rança. Bones fes­tes nada­len­ques i millor any nou.