Estudiar en català

La sentència del Tri­bu­nal Suprem con­tra la immersió lingüística no és només fruit de l'espa­nyo­lisme ranci que som­nia las­ci­va­ment a sepul­tar el català. El model edu­ca­tiu del país no l'ha cas­trat única­ment la tos­su­de­ria de Con­vivència Cívica Cata­lana i el seu capi­tost Fran­cisco Caja (antic pro­fes­sor meu d'estètica a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona, on, per cert, no el vaig sen­tir mai pro­tes­tar perquè aquesta nobilíssima assig­na­tura de la nos­tra dis­ci­plina, tot i tenir tres grups dife­rents, només es pogués cur­sar en una sola llen­gua que ja deuen ende­vi­nar). No és això, com­panys. Cal recor­dar que aquesta sentència es basa pri­mor­di­al­ment en la idea que els pares puguin triar la llen­gua vehi­cu­lar en l'edu­cació dels seus fills. I aquí és on rau l'autèntica tragèdia. Cap sis­tema edu­ca­tiu seriós hau­ria de tenir com a referència els pares dels alum­nes. Par­lin amb qual­se­vol mes­tre i triïn a l'atzar la dis­ci­plina; els nos­tres pro­fes­sors tenen molts menys pro­ble­mes amb uns alum­nes encara per escul­pir que amb uns pro­ge­ni­tors superbs, fets i drets, que volen impo­sar-los les pau­tes de la seva feina amb una gro­lle­ria sense mesura.

Quan es parla d'ense­nya­ment, tot­hom es per­met alliçonar ex cat­he­dra alum­nes i mes­tres, obli­dant sovint la indolència dels pares en allò que té relació amb els con­tin­guts cur­ri­cu­lars dels seus nens. Hi ha ben pocs ciu­ta­dans que es parin a mirar què diu al lli­bre d'història o de lite­ra­tura que es men­gen els seus cadells. En canvi, tenen ener­gies sufi­ci­ents per denun­ciar els pro­fes­sors quan són massa exi­gents amb la seva quit­xa­lla con­sen­tida o no els ense­nyen la seva matèria com ells vol­drien.

Als pares, lli­ber­tat de triar? En edu­cació, ja em dis­pen­sa­ran, que no triïn ni el color de la lli­breta. Qui ha de dir allò que s'ense­nya és la comu­ni­tat edu­ca­tiva i els res­pon­sa­bles polítics que hem esco­llit per fer-ho. Fet això, els ciu­ta­dans ja sabrem triar quina és la millor oferta per als nos­tres fills. Però de moment fem-nos un favor a tots; a banda d'exi­liar psicòlegs i peda­gogs de l'escola, alli­be­rem els nens d'aquests pares tan il·lus­trats als quals fa tanta pena que els seus fills siguin fatal­ment obli­gats a estu­diar en català...