Barcelona

Després de trenta anys de democràcia i d'haver expe­ri­men­tat diver­ses for­mes de govern a la Gene­ra­li­tat, queda l'assig­na­tura pen­dent de Bar­ce­lona: la ciu­tat i la Dipu­tació. Si tenim en compte que, en xifres apro­xi­ma­des, el 75% de la població viu en el 25% del ter­ri­tori, és a dir, a la demar­cació de Bar­ce­lona, un dels autèntics can­vis ha de ser el relleu a l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i a la Dipu­tació de Bar­ce­lona. No només el relleu d'alcalde i de pre­si­dent de la Dipu­tació, que aquests ja s'han produït al llarg de les tres dècades, sinó el relleu quant als par­tits de govern. Així, el mes de maig hi hau­ria d'haver una victòria de CiU que per­metés una reno­vació i portés Xavier Trias a l'alcal­dia i un alcalde de CiU, a la pre­sidència de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. De fet, amb la lògica dels resul­tats del pas­sat 28-N, és pos­si­ble, ja que la distància entre el pri­mer (CiU) i el segon (PSC) es compta en cen­te­nars de milers de vots.

No obs­tant això, són estranys dos fets. El pri­mer és el poc pro­ta­go­nisme que CiU ha donat a Trias en la victòria del 28-N. Sem­bla com si hagues­sin vol­gut tenir el can­di­dat Trias una mica al marge de la victòria elec­to­ral. No l'han dei­xat par­lar, no l'han esmen­tat, no l'han dei­xat sor­tir a les fotos si no era en segon o ter­cer pla, no li han cedit cap pro­ta­go­nisme en les deci­si­ons del nou govern. Es fa una mica estrany veure com CiU manté tan ama­gat el can­di­dat a coman­dar Bar­ce­lona, la capi­tal; sense saber gaire bé si Trias actua per compte propi i està des­col·locat o, pot­ser, si CiU no és prou cons­ci­ent del pes polític que té Bar­ce­lona i de la enorme caram­bola que sig­ni­fi­ca­ria gover­nar alhora als dos cos­tats de la plaça de Sant Jaume.

D'altra banda, hi ha el fet que es parla molt de l'alcalde Hereu i sobre si repe­tirà com a can­di­dat o si cedirà el lloc a algú altre del seu par­tit. Se'n parla com si es donés per fet que, sigui Hereu o sigui un altre can­di­dat, l'alcal­dia serà soci­a­lista una altra vegada. És curiós: la norma que es va apli­car con­tra Pujol quan ja duia molts anys de man­dat o, també, la norma que s'ha apli­cat en els últims mesos, donant per feta la der­rota del tri­par­tit, no s'han apli­cat mai con­tra l'alcalde soci­a­lista de Bar­ce­lona, sigui qui sigui.