Estranyes sensacions

La set­mana de Nadal van arri­bar con­vo­catòries per SMS i per cor­reu electrònic. S'inci­tava a una reacció ràpida con­tra la sentència del Tri­bu­nal Suprem espa­nyol sobre la immersió lingüística en forma de con­cen­tració davant els ajun­ta­ments de Reus i de Tar­ra­gona –faig la supo­sició que en altres indrets també es va pro­duir–. Vaig anar a la de Tar­ra­gona i en vaig sor­tir amb unes quan­tes sen­sa­ci­ons bar­re­ja­des. Hi havia força gent, mal­grat que el dia i l'hora –un ves­pre a damunt mateix de Nadal– eren pèssims per a l'èxit de la crida. Quan l'acte va començar, vaig saber que l'orga­nit­zava la CUP –en la con­vo­catòria no s'acla­ria– i després de les inter­ven­ci­ons pre­vis­tes pels orga­nit­za­dors –Enda­vant, Pla­ta­forma per la Llen­gua–, mal­grat el con­vit del con­duc­tor de l'acte i mal­grat que entre els assis­tents hi havia diri­gents des­ta­cats de par­tits polítics com ara ERC i IC, de sin­di­cats com ara CGT i d'enti­tats com ara Òmnium Cul­tu­ral –pot­ser d'altres for­ma­ci­ons i enti­tats, que jo no vaig veure–, ningú no va res­pon­dre a la invi­tació. Les pre­gun­tes són: ¿l'acte no hau­ria hagut de ser uni­tari?, si ho era, que no ho crec, ¿no hau­rien hagut de par­lar també per­so­nes amb repre­sen­ta­ti­vi­tat demos­trada?

Conec les res­pos­tes, però la llen­gua és de tot­hom i ha d'estar per sobre de pro­ta­go­nis­mes i de par­ti­dis­mes. Crec que així ha de ser sem­pre.