A favor del doblatge

Com és que sucum­bim tan dòcil­ment a la pressió dels comis­si­o­nis­tes de la indústria cine­ma­togràfica i cor­rem a pro­cla­mar les vir­tuts de les ver­si­ons ori­gi­nals per a l'apre­nen­tatge de les llengües sense ni tan sola­ment dema­nar-nos quants espec­ta­dors tenen l'opor­tu­ni­tat d'apren­dre el sua­hili en una sala de cinema? O el noruec, o el japonès, o tan­tes i tan­tes de les més de 6.500 llengües que encara resis­tei­xen, al món, l'onada de la uni­for­mi­tat lingüística?

Si obrim els ulls i obser­vem la quan­ti­tat ingent de sales de cinema que pro­jec­ten tants films pro­vi­nents de les cul­tu­res i mane­res de viure dels nos­tres veïns més pro­pers i llu­nyans, con­vin­drem que aquell cor­rent cos­mo­po­lita favo­ra­ble a la inter­na­ci­o­na­lit­zació i a la uni­ver­sa­lit­zació de la nos­tra manera de ser i d'expres­sar-nos ens defensa tant de nosal­tres matei­xos que li hauríem d'agrair l'aug­ment de la nos­tra sen­si­bi­li­tat pel matís i la diferència.

I, efec­ti­va­ment, la raó de la nos­tra sub­missió és revo­lu­cionària, de resistència a des­a­parèixer com a comu­ni­tat lingüística, perquè afa­vo­rint les ver­si­ons ori­gi­nals impe­dim que les llengües mino­ritàries, com l'anglesa a casa nos­tra, puguin des­a­parèixer.

Més raons sen­sa­tes tenen els puris­tes de les arts escèniques, perquè és evi­dent que la ges­ti­cu­lació dels actors que poblen les nos­tres pan­ta­lles té ben poca cosa a veure amb la deli­ca­desa de sig­ni­fi­cat que un semitò vocàlic mal pro­nun­ciat ens podria fer per­dre. La sofis­ti­cació de les històries que la indústria audi­o­vi­sual –i vir­tual– posa a l'abast dels nos­tres ulls inep­tes dema­na­ria un entra­mat d'esco­les d'actors, de tra­duc­tors i d'intèrprets tan ele­vat que no hi hau­ria capi­tal humà per a man­te­nir-lo.

Així doncs, supri­mim les tra­duc­ci­ons i els intèrprets, i els ins­ti­tuts del tea­tre espe­ci­a­lit­zem-los en la decla­mació nos­trada, dels Pas­to­rets i dels dra­mes de la nos­tra terra; perquè així com nosal­tres anem a veure les pro­duc­ci­ons nova­ior­que­ses, en justa cor­res­pondència i visió cos­mo­po­lita del món, de Madrid a Lon­dres i de Reus a Bro­adway con­su­mi­ran les nos­tres.