Un govern de salvació

Gest bíblic de David Madí quan va deci­dir aban­do­nar el pro­jecte després d'haver arri­bat a port. Artur Mas ha par­lat aquests dies de la tra­vessa del desert i seguint el símil podríem dir que Madí repre­sen­ta­ria el paper de Moisès, que no va arri­bar mai a la terra pro­mesa. Escri­via Wal­ter Ben­ja­min que, quan va saber que mai no tre­pit­ja­ria la terra pro­mesa, a Moisès se li van reno­var les for­ces. L'entrada de Mas-Colell, Mas­ca­rell, Homs, Ortega i com­pa­nyia no sé si tindrà sort o no, però és un equip sol­vent, que no farà pro­va­tu­res ni anirà a mani­fes­ta­ci­ons en con­tra del mateix govern que repre­senta. El que vol la ciu­ta­da­nia és que la crisi amaini, que els polítics siguin seri­o­sos i, sobre­tot, que el país torni a l'esta­bi­li­tat.

La nit de Santa Llúcia li vaig comen­tar a Jordi Vila­jo­ana –polític a rei­vin­di­car– que Mas havia d'assu­mir que el vot mas­siu a la seva can­di­da­tura no era exclu­si­va­ment per a CiU sinó perquè era l'orga­nit­zació que més con­fiança ins­pi­rava, a banda de qüesti­ons ideològiques o neuròtiques. Veig que Mas és prou intel·ligent per valo­rar-ho i ha fet una selecció de gent pre­pa­rada. La situ­ació és prou difícil com per començar a expe­ri­men­tar, a fer recep­tes de sana­dor de bar­ri­ada. Cal tenir res­pon­sa­bles que deci­dei­xin per on cal tallar i que s'ha d'apun­ta­lar. Amb fit­xat­ges estre­lla com Mas-Colell i Mas­ca­rell, Mas obre l'espec­tre dels seus votants cap al món uni­ver­si­tari i cap a l'esquerra intel·ligent, la que no ha que­dat devo­rada per la bici­cleta i el política­ment cor­recte. El nou govern reu­neix libe­rals, demo­cra­ta­cris­ti­ans, soci­al­demòcra­tes i pro­fes­si­o­nals de llarg recor­re­gut. Podria ser per­fec­ta­ment un govern de sal­vació i l'estat del país ben bé ho neces­sita. Em sem­bla que és una cosa que els cos­tarà de pair als leni­nis­tes de torn. El PSC no només no va voler Mas­ca­rell sinó que no es va can­sar de dei­xar-lo de banda per cata­pul­tar medi­o­cres sense cap mena de carisma. Ara el cri­ti­quen perquè ha accep­tat la pro­posta de Mas. Cal ser un irres­pon­sa­ble per dir traïdor o venut a qui accepta ser con­se­ller. L'impor­tant és el país, senyors, no l'apa­rell dels par­tits.