Recursos

Els recursos són fonamentals per solucionar problemes. Sense recursos el sentiment d'impotència, de fracàs, d'anar a empentes i rodolons acaba derivant en una insatisfacció crònica. I en més d'una ocasió alimenta l'autoconvenciment que mai no es podrà girar la truita. Quan parlem de mitjans per assolir els objectius, sempre ho fem des de la perspectiva majoritària de la societat en què ens movem. Pensem en primera persona (jo o nucli familiar directe) i busquem resultats palpables a curt termini a través de la possessió, ja sigui des d'una petita eina necessària per afrontar una reparació domèstica fins a disposar de possibilitats econòmiques per superar situacions complicades. En aquest camí en el qual estem instal·lats, hem descuidat un recurs al qual ara, amb la crisi econòmica que ens assetja pertot arreu, comencem a concedir-li el paper de centralitat que no li hauríem d'haver negat mai: la de teixir una teranyina sòlida i extensa de relacions humanes basada en la col·laboració, al marge de les relacions purament mercantils o interessades. Una xarxa que ens hauria de convertir a cadascun dels components en un recurs per als altres que els permetés sentir-se segurs i confiats davant de situacions en les quals es troben desemparats. En una societat en què funcionessin de manera majoritària aquestes implicacions, els objectius individuals, per més complicats que fossin, es podrien afrontar amb el suport de les relacions humanes sinceres i de qualitat que hauríem conreat. Com a societat, els reptes que ens desafien no els veuríem tan inaccessibles com els veiem, i aconseguiríem que cada cop hi hagués menys sectors de la societat que s'haguessin de mirar des de mitja pujada els que disfruten dels avantatge d'haver fet el cim.