Compte amb el peu esquerre
Massa responsabilitat: els meus primers mil tres-cents cinquanta caràcters de l'any, negre sobre blanc, sobre paper i ressacós. I què voleu que us digui per estrenar el diari de l'endemà del no-res? D'oca a oca i tiro perquè em toca. Massa polític. Que quan estiguem pitjor estiguem com ara. Prou conservador. Que que bé que us trobo a tots. Massa fals. Que els temps estan canviant. Excessivament electoralista. Que aquest any (sí) també. Massa predictible. Que l'atur (o la pensió) ens agafi confessats. Un punt irreverent. Que immersió i apnea no són sinònims. Massa moll. Que junts podem. Ingènuament optimista. Que tots els polítics són iguals. Massa demagògic. Que això no té remei. Provocadorament pessimista. Que qui riu l'últim, riu més i millor. Massa conceptual. Cal tornar a la cultura dels coneixements. Més que evident. Que caldria una renovació a les llistes (tancades) dels que aspiren a l'alcaldia. Demanar massa. Que entossudir-se en propostes contestades embolica que fa fort. Perdre esportivament. Que els Reis són els pares. Mentida podrida. Que davant la crisi cal exigir-nos solucions imaginatives. Jo en tinc una: compte amb el peu esquerre, al matí i després de la migdiada. Sabut és que llevar-se trepitjant el terra primer amb el sinistre no porta bona sort. És l'única cosa original que se m'acut. La resta, massa fàcil, per a un any difícil.
