Totalment immersos

Dintre de la crisi és on s'entén que estem immersos. En el parlament i roda de premsa de final d'any, el president Zapatero ha començat –amb tres anys de retard– un gir polític, bo i admetent la greu situació econòmica i social que estem travessant. Al primer semestre del 2011 pretén promulgar 23 lleis econòmiques –de res a tot–, que haurien de considerar molts factors:

–Que hem entrat en el quart any de descens continuat del nostre estatus i ningú no pot assegurar que no continuarà augmentant l'atur, l'endeutament i el tancament d'empreses, que no baixaran les exportacions i el producte interior brut i no creixerà la desconfiança i desànim.

–Que mentre molts països han tocat fons i han començat –o ho fan ara– la recuperació, ací hi ha hagut desconcert i les tímides mesures adoptades, la majoria de les quals inadequades, només han ajudat a crear incredulitat envers el govern i una retenció insolidària de diners inoperants.

–Que, dels assessors que han aconsellat el president amb afers econòmics, un pensa que o bé són uns ineptes o que ell no els escolta en absolut, tenint en compte els comentaris que ha fet en les reunions internacionals de caps d'estat i govern. La pretensió de formar part del Grup dels Set reivindicant un quart lloc en el rang de potències europees, manifestat a Washington i Brussel·les, ha passat a la història com un acudit graciós.

–Que, en una època en què els sindicats d'arreu han entès el seu paper i col·laboren amb els governs, ací, desmarcats, promouen la vaga dels controladors de repercussió internacional i amenacen amb una vaga general, desacrediten el país i fan que hi hagi falta d'autoritat, per un costat, i de la permissibilitat indeguda, per l'altra.

–Que continuem a la cua de la productivitat d'Europa i ni se'n parla, ni tampoc no es prenen mesures per millorar-ho, en un període en què la competitivitat serà decisiva en la lluita pels mercats, que s'endevina fratricida. Nosaltres som especialistes en ponts festius, baixes, esmorzars, tallats de les onze, pausa exterior de cigarreta i d'altres d'imaginatives...

L'edat de jubilació i l'actualització de les pensions s'ha presentat amb arenga: “Si algo caracteritza la crisi econòmica, cuando se ve con perspectiva, es el esfuerzo titánico que ha hecho este gobierno por mantener los grandes pilares del estado del bienestar, los clásicos y los que hemos incorporado en el período 2004/2008”. D'entrada no sabia de quin país parlava Zapatero. Aclarit i impressionat per “el esfuerzo titánico” i “los grandes pilares del estado del bienestar”, vaig recordar l'acudit que fa: “Truca el telèfon i una veu diu: —És el 973343434 de Guissona, domicili d'en Pere Pi, del carrer del Bou 53? —Li contesten: —Aquí és Girona, carrer del Pou, 35, on no hi ha cap Pere, i el telèfon és 972434343. No n'ha endevinat ni una! —I pengen”. El problema no és nou: cosa que toca, cosa que estripa! Fins al març del 2012, l'espera serà llarga. Però, i després?