Cantonades

Hi ha percepcions ben estranyes, amb això de la immigració. Tanca una botiga regentada per un autòcton, cap autòcton no està disposat a instal·lar-se al local que queda lliure, el lloga una família xinesa, i ja hi som: “Aquests estrangers s'ho estan quedant tot!”, és el comentari que s'estén en les converses del barri. Converses que es fan en llocs tancats –comerços, cases particulars o bars–, perquè els autòctons també hem abandonat el costum de fer-la petar al carrer. Costum que mantenen els immigrats magribins, que fan colla per xerrar a les cantonades que hem deixat d'utilitzar els indígenes, i aquest és l'altre gran tema de preocupació dels que utilitzen impròpiament la dita “De fora vingueren i de casa ens tragueren”, indignats i fins i tot esporuguits perquè “no es pot circular pels carrers, els moros els han ocupat”.

Seria més correcte comentar que de fora vingueren i els espais que hem deixat buits ocuparen, però les sensacions són ben reals, independentment que es basin en fets falsos. Per als afectats d'agorafòbia morogenerada, la nova llei antitabac serà un alleujament, ja que des del 2 de gener part de la població autòctona s'ha vist obligada a reconquerir els carrers. A les cantonades ara ens hi concentrem els marroquins que xerren pels colzes i els fumadors sense fronteres que periòdicament sortim dels bars a fer una cigarreta (perquè no podem aguantar més o com a excusa per fugir dels pesats que busquen la conversa que no els volem donar). Entre uns i altres fem més fressa, però els veïns estan suportant amb gust l'augment de decibels perquè som tan estranys i xafarders que no ens molesten tant els crits al carrer com no entendre què diuen els cridaners.