Cantonades

Hi ha per­cep­ci­ons ben estra­nyes, amb això de la immi­gració. Tanca una botiga regen­tada per un autòcton, cap autòcton no està dis­po­sat a ins­tal·lar-se al local que queda lliure, el lloga una família xinesa, i ja hi som: “Aquests estran­gers s'ho estan que­dant tot!”, és el comen­tari que s'estén en les con­ver­ses del barri. Con­ver­ses que es fan en llocs tan­cats –comerços, cases par­ti­cu­lars o bars–, perquè els autòctons també hem aban­do­nat el cos­tum de fer-la petar al car­rer. Cos­tum que man­te­nen els immi­grats magri­bins, que fan colla per xer­rar a les can­to­na­des que hem dei­xat d'uti­lit­zar els indígenes, i aquest és l'altre gran tema de pre­o­cu­pació dels que uti­lit­zen impròpia­ment la dita “De fora vin­gue­ren i de casa ens tra­gue­ren”, indig­nats i fins i tot espo­ru­guits perquè “no es pot cir­cu­lar pels car­rers, els moros els han ocu­pat”.

Seria més cor­recte comen­tar que de fora vin­gue­ren i els espais que hem dei­xat buits ocu­pa­ren, però les sen­sa­ci­ons són ben reals, inde­pen­dent­ment que es basin en fets fal­sos. Per als afec­tats d'ago­rafòbia moro­ge­ne­rada, la nova llei anti­ta­bac serà un alleu­ja­ment, ja que des del 2 de gener part de la població autòctona s'ha vist obli­gada a recon­que­rir els car­rers. A les can­to­na­des ara ens hi con­cen­trem els mar­ro­quins que xer­ren pels col­zes i els fuma­dors sense fron­te­res que periòdica­ment sor­tim dels bars a fer una cigar­reta (perquè no podem aguan­tar més o com a excusa per fugir dels pesats que bus­quen la con­versa que no els volem donar). Entre uns i altres fem més fressa, però els veïns estan supor­tant amb gust l'aug­ment de deci­bels perquè som tan estranys i xafar­ders que no ens moles­ten tant els crits al car­rer com no enten­dre què diuen els cri­da­ners.