Ambulàncies
Des de sempre he tingut el desig de ser gras, les persones grasses són més felices que les secardines i melancòliques, com el sant aquí present. Els grassos tenen bonhomia, sempre he cregut que era el principi més actiu de la intel·ligència; només hi he trobat un inconvenient: el transport. No diguem si estàs malalt! Hauré de anar-me'n a viure a Boston, en el cas que m'engreixi; ja que el servei d'ambulàncies municipal ha adquirit el tuning de tres ambulàncies. Per 12.000 dòlars cadascuna, hi han posat un sistema hidràulic per transportar persones entre els 135 i els 400 quilos, tot automàtic. El personal d'assistència sanitària s'havia queixat, repetidament, d'hèrnies discals i trencament de lligaments. Ara, l'inconvenient rau en l'amplada dels corredors de urgències, sempre atapeïts. La doctora Caroline Apovian, del Boston Medical Center, afirma que bé per les ambulàncies; però afegeix que hauran d'ampliar els corredors d'hospital en tot l'estat, ja que de moment, els han de desembarassar per complet, per poder avançar fins al quiròfan.
Aquest aspecte del somni americà em motiva a engreixar-me, ja que he llegit en una altra revista de salut que la felicitat consisteix en els petits detalls, i eixamplar els corredors d'hospitals i clíniques és un detall més constructiu que el de posar dianes als mapes demòcrates del país.
