Un servidor fidel

Un dels gestos que el president Zapatero ha repetit últimament per aparentar que ha pres el timó de l'economia i de la lluita contra la crisi consisteix a convidar sovint a la Moncloa els principals banquers i empresaris del país. Alguns, com els senyors Botín, González, Fainé, Brufau, Gabarró, Florentino Pérez, hi són convidats amb tanta freqüència que ja semblen de la família. A Zapatero se l'ha acusat molt d'indecisió i de manca de lideratge a l'hora d'afrontar els rigors de la crisi. Algun o alguns assessor/s li deu haver fet comprendre que una bona manera de procurar difuminar aquesta apreciació negativa consisteix a atraure a la Moncloa el pinyol de l'empresariat espanyol i exercir d'amfitrió, ja sigui convidant-los a signar convenis per fer negocis amb els xinesos –tal com van fer la vigília de Reis, amb una bonica representació–, ja sigui oferint-los una cadira i recitant-los discursos, com va fer dimarts. En aquesta ocasió l'excusa era la presentació de l'informe econòmic anual. A l'anomenat saló dels tapissos de la Moncloa es va disposar una espècie de platea en la qual tenien cadira reservada els caps de les empreses de l'Ibex, el senyor Rosell, en condició de president de la CEOE, i d'altres “protagonistes de la vida econòmica i social d'Espanya”, tal com va dir el mateix Zapatero amb una frase que sembla protocol·lària, però que ben mirada és versallesca i impregnada d'una bavalla ensucrada. Els protagonistes de la vida econòmica i social d'Espanya. Una cosa és la pobrissalla o la immensa mitjania i una altra els caps de brot de la banca i de les grans empreses. Anem a pams i no fem barreges. Entre els convidats hi brillava, a més, una estrella invitada, una autèntica estrella nord-americana: Paul Volcker, que fou president de la Reserva Federal i assessor del president Obama. Zapatero l'anomenava familiarment Paul. Com voleu que Zapatero no doni l'orientació que està donant a la política social si es complau tant a envoltar-se d'aquests elements? Ara vol semblar un líder. En realitat és un servidor fidel.