Primàries

Això de les primàries s'ho inven­ta­ren els nois i noies d'Ini­ci­a­tiva, fa uns quants anys, quan inten­ta­ren donar un tomb democràtic i par­ti­ci­pa­tiu al procés d'elecció de can­di­dats; una ope­ració d'imatge per reforçar el pro­jecte eco­lo­gista i/o eco­so­ci­a­lista que volien defi­nir a par­tir de la refun­dació de l'històric PSUC, l'entra­nya­ble par­tit que pot­ser fou enter­rat abans de morir, men­tre els hereus es repar­tien l'herència i en dila­pi­da­ven els com­po­nents més pre­gons. Després, l'invent fou adop­tat per altres for­ma­ci­ons, que hi veie­ren una fórmula per popu­la­rit­zar noms i pro­gra­mes, a més d'acon­se­guir adhe­si­ons pre­e­lec­to­rals, quan s'obria la par­ti­ci­pació d'aquesta elecció interna a amics i cone­guts, de tal manera que es gene­ra­ven cen­sos de mili­tants, d'adhe­rits, d'amics, d'inde­pen­dents i del que con­vingués, pro­duint un rebom­bori elec­to­ral abans de les cam­pa­nyes de veri­tat, el dar­rer estadi on qui gua­nyava la primària interna s'enfron­tava al con­trin­cant extern, dei­xant un munt de ferits en l'ante­rior camp de bata­lla. Tot ben orde­nat, de tal manera que fins i tot s'apro­va­ren regla­ments espe­ci­als, encara vigents, per les primàries i tot­hom en par­lava com a mos­tra d'exer­cici democràtic.

Però les primàries, com les armes de foc domèsti­ques que es venen a Nord-amèrica, les car­rega el dia­ble, i els exer­ci­cis de pun­te­ria poden evo­lu­ci­o­nar cap a la tragèdia. La crònica n'és plena i per això els par­tits inten­ten evi­tar-les, per estal­viar dego­teigs de sang que poden esquit­xar els apa­rells orga­nit­za­tius. Ales­ho­res, també de les mans d'Ini­ci­a­tiva –poste­ri­or­ment expor­tat a altres for­ma­ci­ons–, s'inven­ta­ren les primàries amb un sol can­di­dat, podríem dir unes primàries a la búlgara, on tot era més net i es dis­si­mu­lava molt allò del cen­tra­lisme democràtic, una for­mu­lació desa­cre­di­tada pel fet de tenir arrels leni­nis­tes. Primàries netes, blan­ques com la neu, ben vis­tes en l'estruc­tura democràtica.

Ara, es torna a par­lar de primàries de les d'abans, a canal obert i al crit de m... pel dar­rer. Unes primàries més a la recerca de la víctima que no pas del gua­nya­dor. L'Hereu i la Tura con­vi­den a l'espec­ta­cle: tin­drem temps per fer-ne la crítica.