Primàries

Això de les primàries s'ho inventaren els nois i noies d'Iniciativa, fa uns quants anys, quan intentaren donar un tomb democràtic i participatiu al procés d'elecció de candidats; una operació d'imatge per reforçar el projecte ecologista i/o ecosocialista que volien definir a partir de la refundació de l'històric PSUC, l'entranyable partit que potser fou enterrat abans de morir, mentre els hereus es repartien l'herència i en dilapidaven els components més pregons. Després, l'invent fou adoptat per altres formacions, que hi veieren una fórmula per popularitzar noms i programes, a més d'aconseguir adhesions preelectorals, quan s'obria la participació d'aquesta elecció interna a amics i coneguts, de tal manera que es generaven censos de militants, d'adherits, d'amics, d'independents i del que convingués, produint un rebombori electoral abans de les campanyes de veritat, el darrer estadi on qui guanyava la primària interna s'enfrontava al contrincant extern, deixant un munt de ferits en l'anterior camp de batalla. Tot ben ordenat, de tal manera que fins i tot s'aprovaren reglaments especials, encara vigents, per les primàries i tothom en parlava com a mostra d'exercici democràtic.

Però les primàries, com les armes de foc domèstiques que es venen a Nord-amèrica, les carrega el diable, i els exercicis de punteria poden evolucionar cap a la tragèdia. La crònica n'és plena i per això els partits intenten evitar-les, per estalviar degoteigs de sang que poden esquitxar els aparells organitzatius. Aleshores, també de les mans d'Iniciativa –posteriorment exportat a altres formacions–, s'inventaren les primàries amb un sol candidat, podríem dir unes primàries a la búlgara, on tot era més net i es dissimulava molt allò del centralisme democràtic, una formulació desacreditada pel fet de tenir arrels leninistes. Primàries netes, blanques com la neu, ben vistes en l'estructura democràtica.

Ara, es torna a parlar de primàries de les d'abans, a canal obert i al crit de m... pel darrer. Unes primàries més a la recerca de la víctima que no pas del guanyador. L'Hereu i la Tura conviden a l'espectacle: tindrem temps per fer-ne la crítica.