Anem mal dormits
No seré jo qui faci un elogi de les pintades. Embruten, inciten a noves pintades i no acostumen a dir res que valgui la pena recordar. Hi ha un subgènere, molt grat als adolescents perpetus, que són les pintades antisistema a l'estil del maig del 68 que volen ser enginyoses i no són sinó ximpleries amb pretensions. Les úniques pintades d'autor memorables van ser les d'un paio –o paia, perquè hi ha tants torrats com torrades– que fa potser uns vint anys va inundar els carrers de Barcelona amb l'eslògan “leer la Biblia” seguit d'unes frases llargues i una adreça de Berlín, si no m'erro. Escrivia amb guix, un procediment biodegradable que no obliga ningú a rascar-se la butxaca per fer esborrar les gracietes dels pintaires.
Dit això, faig una excepció per comentar una pintada que hi ha al cor de les Borges Blanques, al passeig que circumval·la el parc del Terrall. “Anem mal dormits”, hi diu amb lletres de motlle. És una variant d'un improperi que serveix per acusar algú de no estar prou satisfet sexualment, però que amb el verb dormir perd la grolleria i esdevé innocu. Treure roentor és avui més aviat rar. Sembla que no es puguin fer bromes sense encadenar paraulotes i referències genitals, com es pot comprovar fàcilment escoltant la ràdio i mirant la televisió.
Crida l'atenció també la primera persona del plural. No és una crida ni una queixa, sinó una constatació que té unes lectures implícites. Com la que es desprèn d'aquest incident que vaig presenciar. És prou sabut que les bicicletes s'han convertit en un perill públic a Barcelona, una de les quals va estar a punt d'envestir una noia que pels volts de les nou del matí anava tranquil·lament per la vorera. El cicloterrorista es va disculpar: “Perdona, és que faig tard”. A la noia, tota empipada, li va sortir de dins: “Doncs fes el favor de llevar-te més d'hora, que els altres no en tenim cap culpa!”. Dit d'una altra manera: “Vés-te'n a dormir quan toca i et llevaràs amb prou temps per anar pel món sense atropellar ningú”. Però, si parlem de sembrar el pànic, ningú no ho fa com les motos dels mal dormits. Són una pel·lícula de terror.
