El deute i les minves

No ens pensàvem pas que arribaria un dia que hauríem d'estar pendents d'una cosa tan peculiar i tan especialitzada, per no dir esotèrica, com les subhastes internacionals de deute públic, però aquest temps ja és aquí. “Avui Portugal se la juga”, sentíeu dir dimecres. No es tractava pas de cap esdeveniment futbolístic, sinó d'una subhasta de bons a deu anys i d'obligacions a tres anys. Si no hi havia compradors o si feien gaire el ronsa, als portuguesos els hauria tocat empassar-se la mateixa purga que ja han pres els grecs i els irlandesos. Però els bons van tenir una sortida raonable i les obligacions també, tot i que una mica més complicada, i la medecina continua al prestatge, per bé que algunes veus pessimistes auguren que, un dia o altre, els portuguesos hauran de prendre-se-la. L'endemà, dijous, qui se la jugava era Espanya. No tant com Portugal el dia abans, es veu, però Déu n'hi do. Havia de col·locar 3.000 milions d'euros en bons a cinc anys. Els hi van comprar per sota del 5%. El preu es va considerar força car, però encara acceptable. Vam sentir un informatiu de ràdio en què el locutor va dir que, gràcies a aquell fet, Espanya respira. Hi insistim, va dir exactament aquesta frase: “Espanya respira”. És un cos amb sistema respiratori, Espanya? S'hauria ofegat, Espanya, si no s'haguessin col·locat els bons? Hem d'imaginar una expectació general, tots els espanyols pendents de la col·locació dels bons a cinc anys com de la rifa de Nadal? Després, el locutor, passant de la metàfora a una realitat més concreta, va afegir que “l'Ibex 35 puja”. Això potser sí... De vegades fa l'efecte que, amb tota aquesta obsessió financera que ara domina el relat informatiu, perdem una mica el món de vista. Que les subhastes de deute públic comparteixin portades amb la pilota d'or és un contrapès delirant i hauria de ser motiu de reflexió. I això que aquest any estem vivint unes minves de gener plàcides i agraïdes, amb la mar encalmada i un bon solet hivernal. I amb unes garoines que són al pic, carnoses i saboroses, plenes de mar.