Ni Tura evitarà el final del xiclet socialista

Enfarfeguen les notícies de primàries. En una entrevista televisiva, la possible candidata a l'Ajuntament de Barcelona Montserrat Tura va fer una sèrie de reflexions interessants –i de biaix– sobre el tema de l'aparell del partit. La veritat és que als socialistes nostrats se'ls escapen tots els càrrecs després d'un domini aclaparador de la vida política: a l'Estat, a la Generalitat, a les diputacions i a la majoria dels municipis grans. En la reunió per elegir candidata a l'Ajuntament de Girona, dels 911 afiliats del PSC només es van presentar a la votació 71, cosa que demostra l'interès escàs dels mateixos implicats en les resolucions. Les de Barcelona les obriran també a simpatitzants, tot i que no crec que ningú sàpiga amb certesa a qui es refereixen. Provinents dels grupuscles marxistes de la Transició, bona part dels dirigents de les organitzacions actuals continuen ancorats en les ideologies caducades. Pocs han sabut renovar el discurs perquè les seves principals fonts d'energia s'han evaporat. Acostumats al possibilisme i a la cosa pragmàtica, al càrrec directe i a les comoditats de la vida mesocràtica, ningú es resigna a veure el canvi d'època. Després de la fuga de Mascarell, que els ha deixat en un clar fora de joc, les maquinacions d'Hereu i companyia han quedat al descobert i l'aparell amb el cul a l'aire. Tura entra a frenar la pèrdua de Barcelona, però el guió sembla decidit cap al pacient doctor Trias, acostumat a reptes organitzatius complicats a causa de la seva experiència en la sanitat.

En comptes de perdre més temps en la seva trajectòria de xiclet, als nostres rasputins progressistes els recomanaria una mica de bibliografia. Podrien començar per La fi de les ideologies, el text de Daniel Bell, que subtitulava com l'esgotament de les idees polítiques de la dècada de 1950. Amb una visió totalitzadora de la societat i la metàfora de la teranyina, potser d'adonarien de la seva petitesa i de la bombolla on s'ofeguen. Aprendrien també quins són els límits del totalitarisme. De res.