L'OBSCUR DEL RETRAT
Afellay i Bojan
Què és el que provoca que un jugador sigui de cop i volta estimat per l'afició? Que hom el vegi com un dels nostres? Que es converteixi en una esperança pel camí de ser un ídol? L'actitud és clau. El fet de veure que des del primer dia s'ha integrat al club, des la il·lusió que mostra el dia de la presentació fins a notar que hi ha dut la seva mare i la seva família des de la més gran humilitat. El fet de sentir que té força el primer dia que surt al camp anant a buscar la pilota, sense defugir cap responsabilitat, jugar en un esquema que sembla que conegui des de sempre, veure com té velocitat i tècnica, visió del joc i que demana que se li digui pel nom més comú d'ell, Ibi, o que ja sap què significa ser del Barça o marcar un gol al camp de Chamartín.
Un fitxatge clar i nítid, un noi holandès d'origen magrebí que era tòtem en el seu exequip holandès, el PSV Eindhoven.
És precipitat el judici, però és propi del món del futbol parlar per intuïcions, fem-ho. Sembla una excel·lent adquisició a preu més que bo. No hauríem de pensar i fer el mateix amb Bojan? És quatre (quatre!) anys més jove, no ha costat ni un ral i va tenir un final de temporada l'any passat que va ser clau per guanyar la lliga.
Jugant amb la selecció catalana va demostrar un nivell molt superior a la resta de davanters, però, aquí està on cou, al Barça juga al costat de jugadors de primer nivell mundial i és evident que encara li falten coses. No és motiu, tanmateix, d'aquesta remor i aquests rumors que se senten. En aquest aspecte, Guardiola, una vegada més, ha estat genial. Afellay, però també Bojan, Thiago, Miño i Fontàs necessiten ajut i protecció dels seguidors.
El pas endavant pel que fa a abastar l'excel·lència futbolística és més fàcil amb el públic a favor. Si som un exemple del futbol de planter en l'àmbit universal, no neguem a Bojan el que regalem de manera tan generosa a Afellay.