Nous mots i noves visions

Per guanyar-se les simpaties de les regions valenciana i balear davant l'aversió dels catalans, mossèn Alcover va canviar el nom de Diccionari de la llengua catalana pel de Diccionari català-valencià-balear. Però vet aquí que “el nom no fa la cosa”, perquè un nom tan expressiu d'una idea de fragmentació ha esdevingut l'obra més eficaç per posar en relleu la unitat essencial de la llengua catalana dins tot el domini lingüístic.

Ara bé, ¿aquesta dita té excepcions? Quan canviem o renovem etiquetes, ¿ho fem només per una qüestió de màrqueting?, o ¿hi ha un pòsit real, amb una nova filosofia de la vida? El 29 de desembre un decret del president Mas establia els nous departaments de la Generalitat, i també n'eliminava uns quants. El mateix Departament d'Economia i Finances ara es diu d'Economia i Coneixement. ¿Què hi pinta l'economia amb el coneixement? Al llarg de la nova legislatura el titular d'aquesta conselleria ens ho haurà de demostrar amb fets. Només podem dir ara mateix que no deu ser un caprici de CiU, sinó una nova visió de l'administració. Tot i que el coneixement es pot veure des d'una perspectiva de formació en llengües o també de formació en noves TIC, el coneixement representa també, en la línia del discurs de Mas, esforç, imaginació, creativitat, i encara es pot veure com a planificació racional de la despesa, com a recerca de nous recursos... De fet, aquest coneixement sota el paraigua de l'economia ja l'estem veient de fa ben pocs dies amb la retallada d'alts càrrecs.

La revisió de nomenclatures respon normalment a visions ideològiques, amb més o menys coherència amb les idees de partit, però sempre amb voluntat de canvi, de replantejaments d'idees. Posats a jugar amb les paraules i amb les abreviacions, concretament amb les sigles, tenim una nova sigla per a aquest nou Departament d'Economia i Coneixement, que és el DEC, i aquesta abreviació que es pot llegir sil·labejada, com un mot, representa simbòlicament un “dec” realista –¿herència de l'antic govern?– que ens il·lumina el camí que ha de seguir l'any 2011: jo com a administració DEC molts diners a causa d'aquest dèficit que estem patint, i em cal liquiditat, també imaginació i, per descomptat, coneixement si es volen afrontar amb garanties d'èxit els grans reptes al llarg d'aquesta legislatura.

Una altra etiqueta departamental és la d'Educació, que canvia a d'Ensenyament, una nomenclatura que recupera CiU i que ja havia lluït un grapat d'anys en l'era de l'expresident Pujol. ¿Ara ja no s'educa i només s'ensenya? No sembla que el nou govern se'n desentengui, de l'educació. Simplement s'emfasitza la matèria bàsica del departament, que és ensenyar, instruir, oferir recursos per a la formació dels estudiants. El concepte d'educació queda relegat, doncs, al bressol familiar, sobretot, com també al social. Quan s'instrueix indirectament també s'educa, i l'administració té altres departaments que s'ocupen d'aquesta matèria bàsica per a la ciutadania.

El Departament d'Acció Social i Ciutadania passa a denominar-se Departament de Benestar Social i Família. El nou govern no tan sols recupera el sintagma benestar social sinó que, per exigències del guió dels socis de la coalició, es visibilitza el terme família. ¿Atzarosa la nova denominació? Potser no. Darrere del canvi hi ha també un nou plantejament de les funcions fixades per la titular de la conselleria. La família representa per al govern entrant un punt neuràlgic de les relacions socials. Primer, la família –potser amb una visió més oberta de la tradicional pujoliana– i els fills, que són, sempre segons CiU, la força embrionària de la societat.

Nous mots que tal vegada responen a noves visions polítiques. Però ara ens cal saber si aquestes noves mirades acabaran de donar prou significació al conjunt de drets i deures que reclama la societat civil. Tot és possible quan tot està per fer.