Fums

Arti­cu­lis­tes insig­nes, ja des d'abans de la pro­mul­gació de la llei anti­ta­bac, ens havien adver­tit de les ter­ri­bles con­seqüències d'aquesta decisió. Des de les colum­nes periodísti­ques, des dels micròfons ter­tu­li­ans, des dels blocs digi­tals, els nos­trats tau­ma­turgs de la rea­li­tat havien alçat la veu per pro­cla­mar una nova versió de les pla­gues d'Egipte arran de la pro­hi­bició de fumar en locals públics. Les admo­ni­ci­ons i els adver­ti­ments profètics no han ces­sat després, com­mi­nant al pene­di­ment i a la dero­gació imme­di­ata de tan nociva llei. Se n'espe­ra­ven suïcidis col·lec­tius, bullan­gues popu­lars, mani­fes­ta­ci­ons espontànies, enfron­ta­ments vio­lents, esce­nes de dol irre­pri­mi­ble. Sem­blava que el cel s'hagués d'obrir, que la terra s'havia d'esfon­drar. La fi de la civi­lit­zació occi­den­tal, l'esber­la­ment de la cúpula de Sant Pere del Vaticà, l'ensor­ra­ment de l'Estàtua de la Lli­ber­tat, l'esquer­da­ment de la Kaaba de la Meca.

La veri­tat, tot i que he dei­xat pas­sar uns quants dies, no veig que res del que s'havia anun­ciat hagi pas­sat. I n'estic una mica dece­but. L'única cosa que he notat és que els cafès fan més bona olor, que les bar­res estan més netes... i que he dei­xat de fumar. Pot­ser que tots ple­gats dei­xem de dir tan­tes baja­na­des que no por­ten enlloc, perquè és evi­dent que la lite­ra­tura apo­calíptica acaba caient en el ridícul més espantós.