Veïns

L'inacabable Chesterton deia que ens fem els amics i els enemics, però que els veïns els tria Déu. Els veïns són una cosa sensacional. Apareixen i desapareixen en funció del moment i l'època. A vegades no els coneixes gens fins que passa un incident revelador que els posa en perspectiva. Recordo un veí, a Londres, amb el qual no tenia cap més contacte que no fos alguna coincidència al moment de recollir les ampolles de llet al peu de les portes respectives. De casa seva sortien uns sons que indicaven que es tractava d'un violinista. El seu aspecte bonhomiós i la sensibilitat de les notes del violí que s'escapaven per la finestra em feien imaginar una personalitat sensible i bondadosa. De cop, un dia, em vaig trobar amb pilons de llibres de la seva biblioteca als contenidors de les escombraries. Un autèntic tresor que vaig rescatar amb tota cura per si de cas l'home s'hi repensava i els volia recuperar. Aviat, però, es va saber pel barri que el violinista havia desaparegut: la biblioteca a les escombraries havia estat una pèrfida venjança de la seva dona per motius desconeguts. Ningú no els va veure més i la casa va quedar tancada per sempre. Pobre violinista! Passat un temps prudencial, vaig escollir-ne alguns exemplars per a mi i la resta me'ls vaig vendre a una llibreria de segona mà. Eren temps de penúria econòmica i gràcies als beneficis d'aquella transacció vaig poder conèixer algun restaurant de Londres per dins. Rememoro tot això perquè, d'un temps ençà, un amic em regala de tant en tant exemplars magnífics de llibres anglesos que li sembla que em poden interessar. Em diu que els hi dóna un seu veí: ara un, ara un altre. L'home se'n desprèn amb comptagotes, però l'amic me'ls lliura a mi religiosament. Hi posa un post-it a la portada amb aquesta inscripció: “llibre del veí”. Jo els guardo amb un sentiment d'inefable melancolia. Temps enrere hi havia una editorial que es deia Llibres del Mall. Per a mi aquests són de l'editorial Llibres del Veí.