Opinió

Enderrocar patrimoni

Tot sovint lle­gim a la premsa infor­ma­ci­ons sobre els usos dels cas­tells de Sant Fer­ran de Figue­res, de la Tri­ni­tat de Roses o de Montjuïc de Girona. Pro­pos­tes d'acti­vi­tats perpètues o per qua­tre dies. Tir amb arc, fires, fes­ti­vals inter­na­ci­o­nals de circ, hotels de luxe, locals de reunió per a les enti­tats, esco­les d'art, audi­to­ris a l'aire lliure o museus de la guerra. Però, que se sàpiga, ben poques idees, per no dir cap, han reei­xit. El país és ple d'edi­fi­cis històrics en desús. Sovint res­tau­rats, però sense cap ús cone­gut i prou mal­gir­bats perquè els oku­pes hi gene­rin acti­vi­tat cul­tu­ral. A molts edi­fi­cis cons­truïts segles enrere s'hi fan obres i després s'intenta encai­xar-hi un ús. Que vin­gui algú i l'usi. Qui? Hi hau­ria de fer massa obres i no interessa. A vega­des, no fun­ci­o­nen ni amb un pla d'usos previ.

A tot­hom li reca des­em­pa­lle­gar-se del patri­moni. És la inca­pa­ci­tat [melancòlica] de posar-se a refle­xi­o­nar que, al cap­da­vall, és patri­moni immo­bi­li­ari, amb un valor històric més o menys interes­sant, sovint més sen­ti­men­tal que històric. Sobta aquest interès per con­ser­var allò que s'ha aban­do­nat, que no s'ha estat capaç de pre­ser­var i d'usar. El pro­blema és que tot­hom pensa que les qua­tre pedres del seu poble tenen tan de valor com les piràmides i ignora que no tenen cap atrac­tiu, que res­tau­rar-ho és una des­pesa inútil i el man­te­ni­ment és una but­xaca fora­dada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.