El millor Hereu

He pogut percebre una certa coincidència en la valoració de la conferència que l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va oferir dilluns al vespre. Amics i enemics afirmen que es va poder veure el millor Hereu, segur d'ell mateix, amb un bon discurs i combinant de manera perfecta l'entusiasme per la tasca desenvolupada a la ciutat amb el coneixement detallat d'aquesta. Una conferència d'idees clares i enèrgiques sobre Barcelona. Però en realitat la conferència va ser el paradigma del mandat d'Hereu a l'alcaldia. Que per molt bons resultats que s'obtinguin sempre hi ha una pífia o altra que deixen un regust de descoordinació, de gestió maldestra i d'improvisació. Així va anar la intervenció de l'alcalde Hereu a l'auditori del Palau de Congressos de la Fira. Després d'una magnífica exposició, el torn de preguntes va ser protagonitzat per unes intervencions fora de lloc de ciutadans que res tenien a veure amb el rerefons de la conferència. D'acord que aquesta va ser l'anècdota. I d'acord que el Col·legi de Periodistes, com a organitzador, i els membres de la professió presents vam ser coresponsables del desgavell. Però la víctima de la imatge va tornar a ser l'alcalde Hereu. Sempre sol davant el perill. Entenc que dilluns reivindiqués fins l'últim membre del seu equip. Però, quan tot això hagi passat, Hereu haurà de reflexionar sobre el motiu pel qual el millor Hereu sempre ha acabat semblant el pitjor.