Un any complicat
En el darrer informe econòmic del departament d'economia d'Esade fem una valoració de la situació actual de l'economia i també una predicció per aquest any 2011, assenyalant alguns àmbits d'actuació imprescindible, tant en l'àmbit europeu com de l'Estat espanyol, per tal de millorar les coses.
Cal esperar que, en aquest exercici, l'economia espanyola creixi encara per sota de l'1%, un creixement massa dèbil i insuficient per generar ocupació. La taxa d'atur es mantindrà per tant al voltant del 20%. L'economia catalana possiblement creixi alguna dècima més que la mitjana de l'economia espanyola, aprofitant l'impuls una mica més fort de les exportacions pel fet de tractar-se d'una economia més oberta. Però serà també un creixement pobre, que mantindrà la taxa d'atur a Catalunya al voltant del 17% al llarg de tot l'any. Haurem d'esperar fins al 2012 perquè l'economia, tant l'espanyola com la catalana, creixi a taxes suficients per generar ocupació. En aquest sentit no podem parlar encara d'una veritable recuperació econòmica durant aquest any.
El principal problema de l'economia espanyola és que està fortament endeutada respecte de l'exterior. En una quantitat que equival aproximadament al 150% del seu PIB. Gairebé la meitat d'aquest deute és del sector financer, en una quantitat superior al 70% del PIB. El sector privat no financer deu a l'exterior l'equivalent al 45% del PIB, mentre que el sector públic deu l'equivalent a poc més del 30% del PIB.
En realitat, no són xifres gaire elevades, sobretot les dues darreres. Però, a l'hora de finançar el deute, els inversors es fixen en el volum d'aquest deute, però també en la capacitat del deutor de generar les rendes necessàries per pagar-lo. I aquí és on es troba el veritable problema. L'economia espanyola mostra grans dificultats per recuperar el creixement i, per tant, per generar aquestes rendes. Per una varietat de raons. La poca competitivitat dels productes a l'exterior, una taxa d'atur molt elevada que llastra el consum agregat o la manca de crèdit del sector financer cap a les empreses en són algunes.
Les reformes iniciades a mitjan any passat, imposades en realitat des de la resta d'Europa, van en aquesta direcció. Recuperar la capacitat de creixement, i amb això recuperar també la confiança dels inversors. De moment, però, no s'ha assolit l'objectiu: ni l'economia creix a un ritme suficient ni la confiança dels mercats ha tornat. Caldrà seguir aprofundint-hi.
La més important és la del mercat de treball. La reforma aprovada el darrer mes de setembre va en la bona direcció però fa curt. No elimina els dos grans problemes del mercat de treball: la dualitat entre treball temporal i indefinit i la poca vinculació dels salaris amb el cicle econòmic. Cal avançar cap al disseny d'un contracte únic amb flexibilitat suficient per garantir, d'una banda, la seguretat en el lloc de treball, però que eviti alhora que, en períodes de recessió, tot l'ajust es faci mitjançant l'ocupació i creant atur. Per la mateixa raó, és important que el salari que paga cada empresa estigui més relacionat amb la seva pròpia situació. Les disfuncions en el mercat de treball són possiblement la causa més important per explicar la menor competitivitat de l'economia espanyola i el seu menor potencial de creixement.
Un altre àmbit important d'actuació és el sector financer. El flux de crèdit des d'aquest cap a les empreses encara és massa baix i això està dificultant la recuperació. Les entitats financeres, sobretot algunes caixes d'estalvis, tenen seriosos problemes per finançar-se en els mercats exteriors. La nova normativa internacional els exigeix augmentar el seu capital i també tenen molts actius immobiliaris que no estan valorats a preu de mercat. S'ha de continuar el procés de fusions per guanyar eficiència. I, si és necessari, cal reconèixer les pèrdues derivades dels béns immobles. Encara que això impliqui requerir ajut públic. Fins que això no es faci, els mercats seguiran posant traves al finançament de les entitats financeres. I aquestes no podran recuperar el nivell de crèdit cap a les empreses.
La reforma del sistema públic de pensions també és una necessitat imperiosa. Atesa l'evolució demogràfica, el sistema actual és insostenible i sense la reforma es podria posar en perill l'existència mateixa d'aquest sistema. Un dels pilars de l'estat del benestar tal com l'entenem a Europa. A més, com en la seva forma actual implicaria un augment considerable de la despesa pública futura, els mercats estan especialment atents a l'evolució d'aquest tema.
Sens dubte, podem pensar que sembla poc just haver de fer tantes reformes seguint el dictat dels mercats. Sobretot perquè toquen aspectes importants de la vida del ciutadà mitjà i de la nostra percepció de l'estat del benestar. Però vivim en el món que vivim. I aquestes reformes, portades a terme de manera adequada, poden posar les bases per a un llarg període de creixement de l'economia espanyola.
Finalment, l'economia catalana es beneficiarà de totes aquestes reformes. En termes macroeconòmics compartim un paisatge molt similar. És cert que els darrers dies sembla que es dibuixen també escenaris més conflictius. La cantarella de la “insostenible càrrega de la despesa autonòmica”. Però potser podrem donar la volta a algun d'aquests arguments, aclarir algunes qüestions i treure'n profit.
