Visionaris

El proper dia 9 de març farà un any –era l'endemà de la gran nevada que va col·lapsar completament les comarques gironines– que el consell d'administració de Caixa Girona va rebutjar la fusió amb Unnim, la nova entitat d'estalvi sorgida de la integració de les caixes d'estalvis de Sabadell, Terrassa i Manlleu. Les claus i les raons d'aquell negativa –acordada gairebé a les fosques, amb certa nocturnitat, no sé si m'atreviria a dir amb traïdoria, i amb els focus dels mitjans de comunicació mirant tots cap als nombrosos efectes de la nevada– no han estat mai prou ben explicades. El final del procés, d'altra banda, és prou conegut per la societat gironina, Caixa de Girona ha acabat absorbida per La Caixa i, literalment, ha desaparegut del mapa. Un any després, paradoxes de l'economia i dels temps que vivim, resulta que aquella Unnim amb qui havia de fer camí Caixa de Girona, podria acabar ara el seu recorregut també a mans de La Caixa. Encara resultarà, doncs que Serra, Blanch, Calders, Cornellà i companyia van ser uns visionaris: per què calia passar per Unnim si el destí final era la mare de totes les caixes? Uns visionaris, i tant!