L'endemà del dissabte

Durant segles, la paraula Sudan –deri­vada de l'àrab Bilal al-Sudan (la Terra dels Negres)– es feia ser­vir per desig­nar tota la franja ampla que hi havia just a sota del Sàhara. El 1875, però, els egip­cis, aju­dats pels angle­sos, van esta­blir un pro­tec­to­rat al seu tros d'aquesta franja, i així mateix van traçar les fron­te­res del Sudan actual. El 1899, els angle­sos van anne­xar aquest pro­tec­to­rat al seu imperi, gover­nant-lo com si fos­sin
dos països sepa­rats (al sud,
per exem­ple, van pro­hi­bir les incur­si­ons dels pre­di­ca­dors musul­mans del nord, el qual van bui­dar de mis­si­o­ners cris­ti­ans). El 1947, els britànics van deci­dir con­ver­tir els dos ter­ri­to­ris en una sola colònia.

9 anys després, aquest Sudan unit es va inde­pen­dit­zar. De seguida, el poder cen­tral va ser aca­pa­rat per tres tri­bus que vivien al nord de Khar­tum i que volien isla­mit­zar tot l'estat per la força. El 1958, els suda­ne­sos del sud (que eren cris­ti­ans o ani­mis­tes) van rebel·lar-s'hi. Mig milió de per­so­nes van morir en aquesta pri­mera guerra civil que va aca­bar amb l'esta­bli­ment d'un estat laic el 1973. El 1983, però, el mateix
govern laic i els seus suc­ces­sors van tor­nar a llui­tar con­tra els
infi­dels negres del sud, una
guerra con­ti­nu­ada per la junta mili­tar que els va subs­ti­tuir el 1989: l'ales­ho­res ofi­cial en cap, Omar al-Bas­hir, és el pre­si­dent actual del Sudan.

Al llarg d'aquesta segona guerra civil (1983-2005), els pobles i ciu­tats del sud van ser bom­bar­de­jats des de l'aire, milers de dones van ser vio­la­des i escla­vit­za­des pels para­mi­li­tars àrabs i la resta de la població vivia com podia dels proveïments escas­sos dis­tribuïts per ONG estran­ge­res.

Hi van morir uns dos mili­ons
de per­so­nes. És en aquest con­text que el referèndum recent per la inde­pendència del sud
del Sudan ha tin­gut lloc.

És d'agrair que el govern espa­nyol hagi deci­dit reconèixer-la, en el cas que es mate­ri­a­litzés, tot con­si­de­rant que serà vàlida perquè ha estat “nego­ci­ada
entre les dues parts”.

El fet que una de les parts ha
estat la víctima durant dècades d'un govern cen­tral bru­tal­ment uni­for­mit­za­dor no sem­bla pre­o­cu­par el govern espa­nyol
per res. Pot­ser perquè tanta
violència esta­tal ha estat del
tot cons­ti­tu­ci­o­nal, empa­rada, con­cre­ta­ment, per l'arti­cle 7è
de la Cons­ti­tució suda­nesa. No pas el 8è, que consti.