La benaurança i el fanatisme
Des hommes et des dieux (De dioses y hombres) és una pel·lícula basada en uns fets reals que van passar fa quinze anys en un monestir cistercenc d'Algèria quan va esclatar el fonamentalisme islàmic més violent. El lema cinematogràfic del director francès Xavier Beauvois sembla que sigui “fets i no paraules”, que en aquest cas es correspon amb la màxima benedictina ora et labora. Perquè hi abunden els fets quotidians, aparentment irrellevants, oferts amb la mateixa austeritat de la vida monàstica.
Admiro el cine que és capaç de crear emocions amb retalls de la vida ordinària de la gent, amb sensibilitat i sense truculències. Des hommes et des dieux ho aconsegueix amb un guió que deu ser més aviat un antiguió. Jo m'imagino que deu tenir pocs fulls, perquè moltes seqüències es poden descriure amb una sola línia: “un monjo aplega llenya”, “el mercat del poble”, “un monjo toca la campana”, “els monjos resen”… Una productora es nega a invertir diners per filmar un cúmul de vaguetats sobre la vida d'uns frares que viuen enmig de moros. I menys encara si el director vol que el tempo sigui pausat. Però aquesta és certament la clau narrativa. No la lentitud, sinó la coherència d'unes imatges que, en conjunt, expressen harmonia amb la població autòctona i pau interior, sobretot amb els resos a la capella, que el director ha tingut l'habilitat de mostrar quasi sempre com a simplicíssimes cerimònies cantades que subratllen la importància dels rituals, el fort sentit comunitari i l'espiritualitat. Quan s'arriba a una al·legoria del sant sopar, l'espectador ja és dins del greu dilema que viuen els protagonistes. La resposta és profundament religiosa i profundament humana. La sala capitular la presideix un mapamundi. La vida contemplativa no és una evasió de la realitat i els monjos estan units a la gent que els envolta. En lloc d'acció, hi ha moltes reflexions implícites, amb el terrorisme com a contrapunt tan anguniós com ho era a la també sòbria i quotidiana La soledad, de Jaime Rosales. Un consell: si l'aneu a veure, no mireu el full informatiu fins a la sortida. Ho explica tot.
