Articles

viure sense tu

Animals

Trenta anys de democràcia no han servit per al reconeixement de la diferència

Una gui­neu que no havia vist mai un lleó, se'n va tro­bar un a l'atzar, i com que era la pri­mera vegada que el veia es va estre­mir tant que per poc no es mor. La segona vegada també es va espan­tar, però no tant com abans. I la ter­cera vegada que el va veure es va sen­tir prou capaç d'acos­tar-s'hi i de par­lar-hi. L'obser­vació de la natura, dels ani­mals, és el que va ser­vir a Isop per anar tra­ient lliçons de la vida, de les reac­ci­ons huma­nes, expli­ca­des com a fau­les. I en aquesta es veu com l'hàbit fa vèncer fins i tot allò que ens causa ter­ror. És cert que en aque­lles èpoques sem­bla que als car­rers només hi havia gui­neus, lle­ons, lle­bres, gra­no­tes, corbs i serps, i de per­so­nes poques. Tam­poc han can­viat tant les coses.

Tot aquest bes­ti­ari em ve al cap de resul­tes de l'impacte que ha tin­gut aquesta set­mana l'ús del català, i les altres llengües de l'Estat, en el debat de moci­ons al Senat. Per con­tro­lar el govern espa­nyol s'ha de seguir fent en cas­tellà: que és “lo cor­recto, lo nor­mal” que dirien aque­lla senyora de l'APM i Rajoy. Però és un pas.

La reacció en con­tra ha estat tan pre­vi­si­ble que l'ani­mal que ho explica millor no és a les fau­les d'Isop, sinó als expe­ri­ments de Pau­lov. Els que neguen la rea­li­tat plu­ral ja feien sali­vera abans que no pugés a la tri­buna a expres­sar-se en català Ramon Aleu, el sena­dor de l'Entesa que va estre­nar el meca­nisme. Pot­ser la segona vegada ja no els resul­tarà tan estrany i la ter­cera serà la defi­ni­tiva, i sena­dors d'una i altra llen­gua i color s'acos­ta­ran i par­la­ran.

Però ja és sabut que trenta anys de democràcia no han ser­vit per avançar en el reco­nei­xe­ment públic de la diferència. En canvi You­tube, el ser­vei de vídeos més popu­lar a inter­net, només n'ha neces­si­tat sis per incor­po­rar el català i sumar-se a altres ser­veis de Goo­gle en la nos­tra llen­gua. Tot són capa­ci­tats. Com en el cas de la gui­neu famo­lenca, que en inten­tar abas­tar el raïm que pen­java d'una parra i no acon­se­guir-ho, es va dir a si mateixa men­tre s'allu­nyava: és verd.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.