Articles

Cultura i economia

Els emprenedors catalans no passen la vida al negoci, sinó que deixen un racó del seu temps per a la cultura

Fer­ran Mas­ca­rell, con­se­ller de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, acos­tuma a dir que un país val el que val la seva cul­tura. Em sem­bla una frase bri­llant, inci­siva i afor­tu­nada. Però m'agra­da­ria com­ple­tar-la, sense inva­li­dar-la: Cata­lu­nya valdrà el que val­guin la seva cul­tura i la seva eco­no­mia.

Ens pre­gun­tem sovint en quins aspec­tes pot excel·lir Cata­lu­nya. Dit d'una altra manera: quina pot ser l'apor­tació d'un país petit com el nos­tre a la soci­e­tat moderna? En aquests moments, el signe més dis­tin­tiu deu ser el Barça i el pro­ducte de la seva escola –la Masia–. Però una nació sense estat com Cata­lu­nya pot apor­tar alguna cosa més que un club de fut­bol. Sobre la Cul­tura amb majúscula cedeixo la paraula al con­se­ller de la Gene­ra­li­tat, que en sap molt més que jo, però és evi­dent per a tot­hom que Cata­lu­nya ha tin­gut artis­tes i gent de pen­sa­ment que tenen relleu uni­ver­sal.

L'eco­no­mia cata­lana és petita, però amb caràcter. Va ser la fàbrica d'Espa­nya durant 150 anys i ara és la loco­mo­tora de l'eco­no­mia espa­nyola, si no li posen pals a les rodes –que els hi posen. M'he dedi­cat al seu estudi històric i el que me n'impres­si­ona és el seu espe­rit col·lec­tiu; no la presència d'uns quants per­so­nat­ges excep­ci­o­nals i extra­or­di­na­ris, sinó de gent molt diversa. És la cul­tura empre­ne­dora d'un poble, que s'ha transmès als nou­vin­guts amb més faci­li­tat que la llen­gua. Hi ha immi­grants de pri­mera o segona gene­ració que par­len cas­tellà o àrab com a pri­mera llen­gua, però que han assu­mit com a pròpia aque­lla cul­tura de l'esforç, de la ini­ci­a­tiva empre­sa­rial, del tre­ball ben fet, de la reno­vació, del sant tor­nem-hi, que és un sant català i modern.

L'eco­no­mia cata­lana té un pòsit cul­tu­ral. Si es pot par­lar de cul­tura empre­ne­dora, ja es pot enten­dre que l'eco­no­mia i la Cul­tura, amb majúscula, no són tan sols con­cep­tes incom­pa­ti­bles, sinó com­ple­men­ta­ris. Històrica­ment, els empre­ne­dors cata­lans no pas­sen la vida a l'empresa o al negoci, sinó que dei­xen un racó del seu temps per a una mani­fes­tació cul­tu­ral: lle­gei­xen, van a con­certs, són afec­ci­o­nats al tea­tre, al cinema, a la història, a les arts plàsti­ques, a la filo­so­fia, etc. A vega­des es tro­ben situ­a­ci­ons con­tra­dictòries en una mateixa família: San­ti­ago Rusiñol va ser pin­tor, escrip­tor i creà el Cau Fer­rat de Sit­ges, men­tre el seu germà Albert, pre­si­dent del Foment del Tre­ball Naci­o­nal, ges­ti­o­nava la fàbrica coto­nera que va per­me­tre al seu germà viure i pin­tar a París. En aquest cas, la com­ple­men­ta­ri­e­tat d'eco­no­mia i cul­tura es donava entre dues per­so­nes dife­rents, que no ha de ser el model a seguir. Però Cata­lu­nya és així: con­tra­dictòria, a vega­des des­es­pe­rant i altres engres­ca­dora. Amb molts defec­tes, si ana­lit­zes les per­so­nes indi­vi­du­als, però que pre­senta un balanç econòmic, fruit d'aque­lla cul­tura empre­ne­dora, que queda molt per sobre del que es podia espe­rar d'un país bonic i divers, però pobre en recur­sos natu­rals. Només tenim a favor una situ­ació geogràfica, de la qual es pot treure pro­fit, i la gent. Podem excel·lir en Cul­tura i eco­no­mia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.