Articles

La tempesta

Sem­blava impro­ba­ble que l'informe de la fun­dació Eve­ris no produís efecte en l'opinió política després de la seva incidència en l'opinió pública o publi­cada, segons el matís de Felipe González. El seu con­tin­gut va ser diri­git al rei i els efec­tes polítics han con­tribuït a engen­drar un estat d'opinió amb imbri­cació gover­na­men­tal. Tam­poc la FAES i les recents inter­ven­ci­ons d'Aznar han estat ali­e­nes al revi­si­o­nisme sobre l'estat de les auto­no­mies segons els pac­tes de la tran­sició i el text cons­ti­tu­ci­o­nal de 1978. Però què hi ha de nou perquè ara se sot­meti a revisió tot el plan­te­ja­ment ins­ti­tu­ci­o­nal de la raó autonòmica?

hi ha una causa remota i una causa cau­san­tis, o deto­nant imme­diat d'aquesta recon­si­de­ració 30 anys després. La remota és aque­lla òptica ino­por­tuna, per escas­sa­ment històrica, del “café para todos” de Martín Villa, la des­com­pressió del fet dife­ren­cial, al qual s'ate­nien les deno­mi­na­des “iden­ti­tats naci­o­nals” con­cep­tu­a­des al text cons­ti­tu­ci­o­nal (art. 2) com a “naci­o­na­li­da­des”. Era ine­vi­ta­ble que es generés en les ano­me­na­des “regi­o­nes” una per­cepció dis­cri­mi­na­dora. El con­cepte prové d'un con­sens entre Suárez i Roca, impul­sat per un Pujol per­fec­ta­ment for­nit d'idees estratègiques. En canvi, els de la Mon­cloa no sem­bla­ven tenir moti­va­ci­ons estratègiques tan evi­dents. De la reunió de la Mon­cloa va eixir aqueixa deno­mi­nació, que ara hom con­si­dera con­fusa o dis­cu­ti­ble.

Els actu­als intents a Madrid de qüesti­o­nar el desen­vo­lu­pa­ment de les auto­no­mies són pro­ducte d'una recon­si­de­ració, que es postula tant des de l'informe Eve­ris com de l'estudi rea­lit­zat per FAES, el qual pretén un “estado de las auto­nomías raci­o­nal y via­ble”, que serà pre­sen­tat a Madrid el 31 de gener pel mateix Aznar, Cos­pe­dal i algun dels seus redac­tors. D'un temps ençà, es va insi­nu­ant la neces­si­tat de fitar aital evo­lució “des­con­tro­lada” en raó del seus exces­sos pres­su­pos­ta­ris i dèficits acu­mu­lats. La mala política de govern de Zapa­tero, les seves resul­tants pro­ac­ti­ves i reac­ti­ves davant d'un nou Esta­tut català, inter­pre­tat per la resta de les auto­no­mies com un model a emu­lar, ha des­fer­mat unes polítiques com­pe­ti­ti­ves dels que no adme­ten ni la raó històrica (II República), ni el fet dife­ren­cial de cata­lans, bas­cos i gallecs units a llur cul­tura i llen­gua.

La crisi econòmica, l'abús del pres­su­post sense con­trols de l'Estat, les vague­tats cons­ti­tu­ci­o­nals a causa de les seves inde­fi­ni­ci­ons, ens han con­ver­tit en un tor­rent fora de llera com es diu de Madrid estant? És pos­si­ble una recon­ducció a par­tir del títol VIII de la Cons­ti­tució al marge de les con­no­ta­ci­ons defi­nitòries de naci­o­na­li­tats i regi­ons de l'arti­cle 2? És argüible la recen­tra­lit­zació a par­tir de la crisi econòmica, que amenaçava de con­ver­tir-se en política si no se li tallava l'evo­lució des­fer­mada des del govern de l'Estat? Els dèficits majors cor­res­po­nen al govern; també, en bona mesura, el des­con­trol de la cor­rupció, la des­nor­tada mul­ti­pli­cació del fun­ci­o­na­riat, dupli­cació de plan­ti­lles i man­te­ni­ment de l'apa­rell admi­nis­tra­tiu de l'Estat, com si no hi exis­ti­ren les trans­ferències a les comu­ni­tats autònomes, les auto­no­mies a la carta, les uni­pro­vin­ci­als, les fei­xu­gues arqui­tec­tu­res admi­nis­tra­ti­ves i ins­ti­tu­ci­o­nals insos­te­ni­bles. Cal­dria, doncs, ana­lit­zar els fets a par­tir de l'auto­su­ficiència fis­cal i la via­bi­li­tat, sense els recur­sos pro­ce­dents de Cata­lu­nya, País Valencià, Bale­ars i Madrid, ja que Euskadi i Navarra no comp­ten en funció de llurs pri­vi­le­gi­ats con­certs.

Una solució no traumàtica passa per l'asi­me­tria o el fede­ra­lisme amb totes les seves con­seqüències; en cas con­trari, el greuge com­pa­ra­tiu amb el País Basc i Navarra serà ine­vi­ta­ble. Cata­lu­nya no ha de pagar hipo­teca per ina­de­qua­des deci­si­ons pretèrites; cos­tarà força rec­ti­fi­car-les a par­tir del reduc­ci­o­nisme dels ano­me­nats drets històrics dels cata­lans que han estat els més soli­da­ris. Bé que es dis­ci­plini la des­pesa; això, però, no sig­ni­fica que els qui es van equi­vo­car en el con­sens cons­ti­tu­ent tin­guen el dret de tallar les ales al procés autonòmic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.