Opinió

Un centenari

Si el cen­te­nari de l'escrip­tor Esteve Fàbre­gas i Barri (1910-1999) està aca­bant de pas­sar força des­a­per­ce­but a Llo­ret, la seva vila nadiua, pot pas­sar igual amb Joa­quim Ciuró Gabarró, el cen­te­nari del qual s'esqueia fa dos dies. Ciuró va ser con­si­de­rat l'his­to­ri­a­dor espa­nyol més entès en la història de l'automòbil, que va expli­car en un volu­minós lli­bre edi­tat per Ceac l'any 1970. El 1977, la Fábrica Naci­o­nal de Moneda y Tim­bre de l'Estat li va dema­nar les foto­gra­fies, el text expli­ca­tiu i l'asses­so­ra­ment per edi­tar qua­tre segells amb repro­duc­ci­ons de cot­xes d'època –un La Cua­dra de 1900, un His­pano Suiza de 1916, un Eli­zalde de 1915 i un Aba­dal de 1914–. Però Ciuró va escriure sobre mol­tes altres coses: el turisme, l'hos­ta­le­ria, la Costa Brava en gene­ral. Ara en publi­ca­rem un lli­bre inèdit. Era un con­ver­sa­dor nat i un home d'una memòria por­ten­tosa. El cer­vell de Ciuró era com el disc dur d'un ordi­na­dor. Llàstima que no s'hagi pogut bui­dar. De jove tre­ballà en l'empresa fami­liar que tenia la con­cessió de la línia d'autòmni­bus de Llo­ret a l'estació de Bla­nes. De gran tingué una agència de viat­ges i després va fer d'admi­nis­tra­tiu. Quan escri­via per gust, no dei­xava mai de recor­dar la sentència típica de la seva dona: Tot això no fa bullir l'olla, noi! Devia ser veri­tat. Però, com a mínim, fa que alguns el recor­dem amb sim­pa­tia i l'home­nat­gem, modes­ta­ment, en el seu cen­te­nari.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.