Aquest Pujol m'agrada

M'agrada aquest Jordi Pujol que es deixa anar, que les diu tal com ragen i que no ha de fer exces­sius equi­li­bris més enllà de la seva pròpia consciència i d'una fina capa­ci­tat analítica de l'actu­a­li­tat política. M'agrada el Pas­qual Mara­gall de després de la reforma esta­tutària. També he lle­git elo­gis de José Mon­ti­lla a par­tir d'haver per­dut les elec­ci­ons, lloat per un traspàs de poders i una dig­ni­tat ins­ti­tu­ci­o­nal impe­ca­bles. Elo­gis de per­so­nes que fins pocs dies abans havien dei­xat José Mon­ti­lla com un drap brut. El nos­tre país té aques­tes coses. El Pujol auto­no­mista i pac­tista avui és fes­te­jat per l'inde­pen­den­tisme. El Mara­gall del feu soci­a­lista bar­ce­loní és admi­rat ara pels sobi­ra­nis­tes. I el Mon­ti­lla vili­pen­diat durant el seu man­dat és res­pec­tat pels que li havien negat tota legi­ti­mi­tat.

Quan ple­guen deter­mi­nats diri­gents polítics cata­lans gua­nyen estima, com­prensió i com­pli­ci­tat. En el cas de Pujol, amb les decla­ra­ci­ons d'abans-d'ahir s'ha con­vin­gut que ha fet un pas més, que ha arri­bat a un punt d'inflexió. O des­a­pa­rei­xem com a nació d'aquí a 50 anys, és a dir, l'eli­mi­nació o la ren­dició defi­ni­ti­ves, o acon­se­guim la inde­pendència. O caixa o faixa. Una dico­to­mia que Pujol sem­pre havia negat durant la seva llarga pre­sidència. Pot­ser és que Jordi Pujol és un murri, i sap que les reta­lla­des i la crisi que pateix el país i que ha d'admi­nis­trar el nou govern no han de silen­ciar ni rebai­xar l'ambició naci­o­nal. Pot­ser és que a base de fer tro­ba­des, entre­vis­tes i rela­ci­ons amb un munt de gent, molta d'ella jove, Jordi Pujol s'ha aca­bat empel­tant d'aquest des­a­com­ple­xa­ment naci­o­nal que domina deter­mi­nats cer­cles i gene­ra­ci­ons del país.

O pot­ser és que li està donant una lliçó a Oriol Pujol Fer­ru­sola ara que el seu fill s'ha de dedi­car a man­te­nir en tensió un par­tit que ha recu­pe­rat la Gene­ra­li­tat i que pot aca­bar asso­lint quo­tes de poder fins ara ini­ma­gi­na­bles. Fill, mira com s'ha de cui­dar la mus­cu­la­tura naci­o­nal. Aquí faig un escrit i allà deixo anar una frase que, vis­tes en pers­pec­tiva històrica, diuen molt de l'evo­lució política de Cata­lu­nya i del per­so­natge. Pre­si­dent Pujol, ara m'agrada.