Just, periodista

Sem­pre he con­si­de­rat Just Manuel Casero una mica res­pon­sa­ble que jo avui em dedi­qui i em gua­nyi la vida en el món del peri­o­disme local. Quan ja feia uns anys que ell havia dei­xat Figue­res i s'havia ins­tal·lat a Girona, veia la neces­si­tat que s'informés sobre l'Empordà, des del ter­ri­tori. En vam par­lar i després d'algu­nes tro­ba­des a casa seva a Pont Major, em va ani­mar a començar a escriure a Presència. Va ser una etapa apas­si­o­nant en què, pri­mer de la mà d'en Just i després fent tàndem amb Joan Fran­cesc Bur­gas (amb el pseudònim Bou­vard i Pecuc­het), vam desem­bar­car a la revista giro­nina que diri­gia Narcís-Jordi Aragó, amb una sèrie d'arti­cles que retra­ta­ven la Figue­res dels pri­mers anys de la tran­sició democràtica. Avui coin­ci­dint amb els trenta anys de la mort d'en Just, no puc dei­xar de tenir un record i agrair a qui va ser el meu mes­tre la paciència que va tenir.