Opinió

LA TRIBUNA

Societat de recomanacions

Sempre hi haurà experts que pensaran en nom nostre i ens diran què hem de fer

Estàvem acos­tu­mats –abans que esclatés aquesta crisi impa­ra­ble– a la tutela pater­nal del govern, a les pro­me­ses de bancs i cai­xes que ens ser­vien fes­tes, cases i vacan­ces sense afron­tar cap esforç, com si la vida fos un somni de tri­omf fàcil que, final­ment, ha resul­tat ser un escla­vatge lli­gat a hipo­te­ques i crèdits. Però la des­ban­dada ens ha tro­bat des­mo­ti­vats i amb poca capa­ci­tat de reac­ci­o­nar.

Estem habi­tu­ats a la tutela. Cada dia dese­nes d'experts de diver­sos sec­tors eme­ten pronòstics i valo­ra­ci­ons: anàlisis econòmiques, reco­ma­na­ci­ons medi­am­bi­en­tals, soci­als i sanitàries... Els uns ens avi­sen de les pro­por­ci­ons de la crisi, els altres ens acon­se­llen que cir­cu­lem a vui­tanta per hora, que men­gem ali­ments fru­gals i ens pro­te­gim de les ona­des de fred o beguem líquids quan fa molta calor, evidències que qual­se­vol ani­mal fa per ins­tint, sense el do suprem de la paraula i l'ente­ni­ment.

Vivim en alarma per­ma­nent, amb la mirada des­vi­ada dels assump­tes més impor­tants que ens plan­teja la vida, dis­po­sats a escol­tar els con­sells de torn. A la nos­tra soci­e­tat pesa molt la influència de la publi­ci­tat oberta i enco­berta. No hi ha dia que no rebem un bom­bar­deig de reco­ma­na­ci­ons cre­ua­des.

Només a tall d'exem­ple, apro­fito un cor­reu que he rebut per resu­mir allò que els experts en ali­men­tació m'acon­se­llen que pren­gui cada dia: he de men­jar una poma per aug­men­tar el ferro, una taronja o dues man­da­ri­nes per obte­nir vita­mina C, a més de beure llet de soja per millo­rar la digestió i una tassa de te verd per pre­ve­nir la dia­be­tis. Al llarg del dia em cal pren­dre dos litres d'aigua –que hauré de des­beure– i un iogurt que porti L.​Cassei defen­sis, que ningú no sap ben bé què són però si no en prens més d'un milió diari pots per­dre el món de vista. Neces­sito inge­rir Ome­ga3 –si no menjo peix blau– perquè el meta­bo­lisme fun­ci­oni bé i, de tant en tant, un vas de vi negre per pre­ve­nir els infarts. I un altre de vi blanc per al sis­tema nerviós (pot­ser sí que en faci cas). I sobre­tot cal que mengi molta fibra i faci de qua­tre a sis àpats dia­ris, lleu­gers, mas­te­gant bé els ali­ments, cent vega­des per ser exac­tes (fent un petit càlcul, per men­jar neces­sito cinc hore­tes al dia). I després de men­jar la poma, la fibra, el iogurt i cadas­cun dels àpats cor­res­po­nents m'he de ren­tar les dents, si em queda esmalt per afron­tar-ho. És impor­tant que dormi vuit hores, a més de les cinc que dedico a men­jar i les vuit hores de jor­nada lec­tiva (ja són vint-i-una). Me'n que­den tres per bellu­gar-me en trans­port i des­can­sar, però cada dia hau­ria de medi­tar uns vint minuts, cami­nar durant mitja hora, lle­gir el cor­reu electrònic, fulle­jar els dia­ris i escol­tar les notícies per estar infor­mada (una horeta més) i mirar ni que sigui fent zàping algun dels pro­gra­mes tele­vi­sius que sur­ten a l'APM (una altra hora).

Tot ple­gat deu sumar de moment unes 23 hores i cin­quanta minuts. També he d'estar per la família (dues hores per tenir la consciència tran­quil·la) i aten­dre la intendència (una hora). Ja són més de vint-i-sis.

Pen­sen en nom nos­tre

El con­sol és que en altres temes soci­als passa tres quarts del mateix. La comu­ni­cació mas­siva ens ha por­tat a la uni­for­mi­tat i la repe­tició dels mis­sat­ges. Ens ho donen tot dige­rit. Ara ens volen convèncer que les mesu­res d'ajust a què obliga l'heca­tombe finan­cera són pel nos­tre bé. Argu­men­ten que el lliure mer­cat està més que jus­ti­fi­cat i ens ani­ran ser­vint con­sells (men­tres­tant, ells no els com­pli­ran). Comp­ten amb el fet que no hem après els ris­cos i rep­tes que suposa exer­cir la lli­ber­tat i el com­promís.

Sem­pre hi haurà experts que pen­sa­ran en nom nos­tre i ens diran què hem de fer. El tema és si serem capaços d'enten­dre que som res­pon­sa­bles de tot el que passa en la mesura que no assu­mim la capa­ci­tat de cor­re­gir allò que és al nos­tre abast i no fun­ci­ona, donar exem­ple i exi­gir-lo. Però no tenim temps per pen­sar, ens fal­ten hores...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.