Portbou

Seria difícil tro­bar un nom més lli­gat al con­cepte de fron­tera. El poble i la seva estació fer­roviària pro­jec­ten les il·lusi­ons i les decep­ci­ons, les ana­des i tor­na­des (geogràfiques, però també ideològiques), dels anys més tur­bu­lents de la història del segle XX. Per això té tant de sen­tit la ini­ci­a­tiva de l'Ajun­ta­ment de Port­bou, que ha orga­nit­zat per avui una ruta de la reti­rada, una cami­nada que reme­mora els tris­tos camins de l'exili que els repu­bli­cans van viure un febrer de fa 72 anys. Aquests pele­grins de la memòria han sor­tit de bon matí de Port­bou i arri­ba­ran aquesta tarda a la platja del Racó d'Arge­lers. Fer a peu, pas a pas, aquest recor­re­gut té un sen­tit pro­fund. Port­bou evoca els moments de més inten­si­tat emo­ci­o­nal de per­so­nat­ges cone­guts. Penso en el poeta Step­hen Spen­der i el seu cèlebre Port Bou i en la carta que, des d'allà, escriu a Vir­gi­nia Woolf, incapaç de repri­mir per més temps la seva veu pri­vada que con­tra­diu la seva militància pública. Des de Port­bou, Spen­der denun­cia els sec­ta­ris­mes hor­ri­bles que ha vis­cut a l'Espa­nya repu­bli­cana, els desen­ganys pro­funds d'un com­pany de viatge del par­tit comu­nista que ja no pot aguan­tar més les con­tra­dic­ci­ons entre les bones inten­ci­ons i les dures rea­li­tats. I Port­bou va lli­gat, és clar, a l'estada breu i tràgica que hi va fer Wal­ter Ben­ja­min, un fugi­tiu del nazisme que troba la mort al poble que era símbol de la seva lli­ber­tat. L'extra­or­di­nari memo­rial Pas­sat­ges dis­se­nyat per Dani Kara­van al cemen­tiri de la població és una de les inter­ven­ci­ons artísti­ques més potents i com­mo­ve­do­res sobre els múlti­ples ecos dels espais de fron­tera. L'Alt Empordà, amb una visita com­bi­nada a l'impres­cin­di­ble Museu de l'Exili de la Jon­quera i al memo­rial del cemen­tiri de Port­bou, ofe­reix una experiència –cul­tu­ral, històrica i política– intensa i necessària. Un pro­grama impres­cin­di­ble per als que vul­guin iden­ti­fi­car els batecs del temps en el nos­tre entorn geogràfic i gosin dia­lo­gar amb el nos­tre pas­sat.