Causa d'una conseqüència

És un plantejament d'alt voltatge especulatiu: ¿què passa quan el reflex és més intens que no pas la font que el genera? Formulem-ho a la manera zen: la branca va arribar a ser més grossa que el tronc de l'arbre. Estem convençuts que el predomini de programes televisius de baixa qualitat com Salsa Rosa, Gran Hermano o tots els que presenta Jordi González existeix perquè hi ha una massa creixent de teleespectadors disposada a consumir aquest tipus d'oferta. Aferrats a aquesta tautologia potser hem deixat escapar un matís subtil: la indústria de la simplicitat, més que créixer, el que fa és ocupar el màxim d'espai possible. ¿I si la indústria de l'idiotisme fos més gran que la nostra capacitat d'idiotització real?

Ara fa un mes Telecinco va donar cos a una poderosa metàfora d'aquest negoci en espiral: va substituir el canal informatiu CNN per un canal que emet Gran Hermano les vint-i-quatre hores del dia. Va substituir la intel·ligència de Gabilondo per la inquietant rebrotada primaveral de Mercedes Milá. És a dir, va substituir la profunditat i el civisme per la puerilitat que un grup de persones desvagades i de figura plana és capaç de generar a l'interior d'una casa amb càmeres. ¿Significa això que el mercat demana més adotzenament i menys intel·ligència? En dubto. Del que es tracta és d'ocupar tot l'espai i d'aconseguir que la realitat (de la vida del ciutadà) copiï la deformació (de la indústria de la puerilitat). No cal dir que aquest sector de la indústria triomfa: Mourinho és aclamat per la seva sordidesa i moltes persones discuteixen i interpreten el món com si fossin concursants de Gran Hermano. ¿Matar el missatger però no el missatge? De vegades, per començar, ja estaria prou bé matar el missatger.