No sé res d'Egipte

L'altre dia, en una tertúlia, una peri­o­dista que no sé com es diu va començar la seva inter­venció tot dient que no podia opi­nar sobre la situ­ació a Egipte perquè, de fet, no en sabia res ni tenia les infor­ma­ci­ons que calia tenir per opi­nar amb conei­xe­ment de causa.

Tot seguit, va estar cinc minuts par­lant d'Egipte i de la situ­ació que s'hi viu. Me'n vaig mera­ve­llar. Em sem­bla molt honest dir que no pots inter­ve­nir, sobre­tot si abans han par­lat per­so­nes que hi han estat, espe­ci­a­lis­tes en política inter­na­ci­o­nal, cor­res­pon­sals o experts en fara­ons. El que em va enllu­er­nar va ser que, ales­ho­res, pon­ti­fiqués sobre el tema amb una gosa­dia extrema. Inten­taré que no em passi el mateix. Vull dir que jo tam­poc no sé gaire res de la revolta i que puc com­par­tir amb vostès el mateix que vostès han vist a la tele­visió o han lle­git als dia­ris. És a dir: hi ha anar­quia, hi ha indi­cis de con­fron­tació civil i, sobre­tot, hi ha el canal de Suez i la fron­tera amb Israel.

Tot i no saber res més, a par­tir d'aquí es fàcil de deduir que aquesta erupció sob­tada aca­barà com el rosari de l'aurora. No es tracta d'un expe­ri­ment democràtic en el no-res, en un labo­ra­tori asèptic, sinó que suc­ce­eix jus­ta­ment en un dels epi­cen­tres més tem­pes­tu­o­sos del pla­neta. Si arribés a Egipte una democràcia con­ven­ci­o­nal, com les nos­tres, es dona­ria el cas d'una hipotètica deses­ta­bi­lit­zació de la regió que no convé a ningú. Em poden dir que els egip­cis tenen tot el dret del món a exi­gir lli­ber­tats. Ho signo. Però per­me­tin que dubti d'aquest exèrcit tan inte­grat amb el poble i tan cons­ci­ent de les seves res­pon­sa­bi­li­tats històriques. On com­pren els tancs, aquests gene­rals? Com­par­teixo els desit­jos democràtics i admiro la valen­tia de tan­tes per­so­nes, però, al mateix temps, penso que hi ha uns interes­sos pro­funds que dina­mi­ta­ran el procés. De fet, ara m'adono que he comès el mateix error d'aque­lla peri­o­dista que els deia. No en sé res, d'Egipte, jo. És a dir, no em facin gens de cas. Ben bé podria ser que tot acabés amb un tri­omf escla­tant del poble.