Sense l'ajuda de Déu

Recor­den la frase cèlebre de la vice­pre­si­denta Joana Ortega, oi?: “Sí, pro­meto, amb l'ajuda de Déu”. També la inde­pen­dent d'Unió, Pilar Fernández Bozal, es va enco­ma­nar a l'Altíssim en la seva presa de pos­sessió. Dues cre­ients al govern. Però no són les úniques.

A diferència de l'ante­rior exe­cu­tiu, en el d'Artur Mas hi ha força cre­ients, començant pel mateix pre­si­dent. Mal­grat tot, sense com­ple­xos. Mal­grat, per exem­ple, alguns repre­sen­tant de Déu. I m'explico.

Lluís Reco­der, con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, defen­sava fa dos anys en el seu lli­bre La lli­ber­tat com a res­posta: “Avui dia està mal vist par­lar públi­ca­ment de les teves cre­en­ces reli­gi­o­ses [...] i en certs sec­tors fins i tot fa lleig tenir-les. Cal dir que les posi­ci­ons d'una part de l'epis­co­pat espa­nyol aju­den a crear una imatge en la qual molts, com jo, no ens podem iden­ti­fi­car en abso­lut”.

El meu dubte ara és si a tot ple­gat no hi ajuda també l'actual Església cata­lana. No n'entenc cert biaix dels últims anys. No vaig enten­dre el nou bisbe de Sol­sona, Xavier Novell, quan a pre­gun­tes de Xavier Bosch va rebut­jar l'eti­queta de bisbe cata­la­nista “perquè jo he de ser el bisbe també dels no cata­la­nis­tes”. I no entenc ara la cir­cu­lar que fa córrer l'arque­bis­bat de Bar­ce­lona, com al seu dia els bis­bats de Girona i Vic, indi­cant a les parròquies que no col·labo­rin amb la con­sulta del 10 d'abril de Bar­ce­lona Deci­deix, perquè la con­sulta “pot por­tar una divisió entre els mem­bres de la comu­ni­tat cris­ti­ana, ja sigui per la pre­gunta a res­pon­dre, ja sigui per l'opor­tu­ni­tat o pel lloc on es rea­litza”. Quo vadis, Con­ferència Epis­co­pal Tar­ra­co­nense?