El nou Trueta

Quan la gent no té diners, no se li passa pel cap fer-se una casa nova. Bé, hi ha excep­ci­ons. Aquests anys en què el país es pen­sava que era xauxa, molts van fer-se la casa nova sense tenir ni un duro al banc i esti­rant de crèdit. Pas­sada, però, la dis­bauxa, ara la caixa és ben buida. O pit­jor. No tenim diners i, a sobre, en devem un munt als bancs i cai­xes que, d'altra banda, a causa de tot ple­gat, estan amb l'aigua al coll. Amb aques­tes con­di­ci­ons, que el govern hagi deci­dit endar­re­rir sense data la cons­trucció del nou Tru­eta sem­bla una decisió encer­tada. Si no tenim diners, no ens podem fer la casa nova, encara que en tin­guem mol­tes ganes i neces­si­tat. El pro­blema és que la casa actual, l'hos­pi­tal aixe­cat als anys 50, ens cau a sobre i, diuen els tècnics, abo­car-hi diners fent-hi pedaços, és com llençar-los a un pou sense fons. Què fer, doncs? La lògica ens diu que espe­rar temps millors. El pro­blema, però, rau en saber quan els tin­drem aquí i també, en si som cons­ci­ents que dei­xant de tirar enda­vant el pro­jecte actual, que no és només un nou hos­pi­tal, no estem pro­vo­cant que l'arri­bada d'aquests temps millors s'endar­re­reixi encara més. Mala peça al teler.