Extremismes

Fins ara sem­pre havia cre­gut que viure en una zona envol­tada d'espais pro­te­gits i parcs natu­rals era un pri­vi­legi i un bene­fici del qual podia gau­dir la majo­ria de ciu­ta­dans. També pen­sava que aquests espais ben ges­ti­o­nats supo­sa­ven una font de riquesa pel ter­ri­tori i que l'eco­no­mia de l'entorn se n'hau­ria de bene­fi­ciar posi­ti­va­ment. Després d'escol­tar la pla­ta­forma Defen­sar Cata­lu­nya, que segur que tenen una gran idea de país –es pre­sen­ten amb una plana web escrita exclu­si­va­ment en cas­tellà–, crec que pot­ser tots aquests anys he anat errat. Crec que el mani­fest fun­da­ci­o­nal d'aquesta pla­ta­forma diu que tots som vícti­mes d'un extre­misme medi­am­bi­en­tal del qual els mit­jans de comu­ni­cació hem estat còmpli­ces. Deuen tenir raó, s'haurà de can­viar la llei de cos­tes i la del parc del Montgrí..., des­pro­ter­gir-ho tot, urba­nit­zar més. Tot està per cons­truir, tot és pos­si­ble!