El que mou un milió

Tota la vida havent de sentir que el problema de molts països de majoria islàmica és que no són democràtics i hem hagut d'assistir a les protestes per fer fora Hosni Mubàrak del poder per assabentar-nos que els Estats Units, Europa i fins i tot Israel prefereixen que Egipte estigui en mans d'un dictador que els fa la gara-gara que no d'un govern elegit democràticament. I només pel fet que pogués arribar a guanyar les eleccions un partit islamista. No se'ls acudeix cap altre exemple de revolta popular per fer fora un dictador que la que fa trenta anys va canviar la tirania laica del xa de Pèrsia per la dels aiatol·làs iranians. Si no ho entès malament, el que demana la gent al Caire i a Tunis és que s'instauri una democràcia. Difícilment se'n sortiran si l'anomenada comunitat internacional no s'ho creu i, per tant, no hi dóna un suport clar. La geopolítica que es maneja en els despatxos governamentals més reputats, com tantes altres coses que s'hi fan i s'hi desfan, no segueix la lògica de les persones del carrer (dit en el sentit més explícit, que és el que es percep aquests dies als carrers de llocs com el Caire i Tunis). És com quan els Estats Units van dedicar-se, també fa uns trenta anys, a armar i ajudar els talibans per lluitar contra els invasors soviètics i contra els quals, paradoxalment, avui dia encara estan combatent des de fa quasi una dècada. Qui els entengui que els compri. Però el que ens importa més a alguns és que en el món d'avui dia encara sigui possible que amb la força de la gent, quan cal, caiguin governs. El milió de persones que han fet caure Ben Ali i estan a punt de fer-ho amb Mubàrak són el més semblant que hi ha al que sempre se n'ha dit el poder del poble. Vegin, si no, qualsevol manifestació milionària en un règim democràtic. No hi sol haver tancs que els amenacin, però tampoc cap govern que els faci ni p... cas. Ni el món ho segueix amb l'expectació amb què mira Egipte o Tunísia. No cal que esmenti el 10 de juliol de 2010 a Barcelona (més d'un milió sobre set milions i mig d'habitants). Els catalans tenim el vot, sí, però els tunisians i els egipcis tenen el poder. De moment.