Trens de baixa velocitat

Ara que ja fun­ci­ona ofi­ci­al­ment el TAV que tra­vessa la fron­tera amb França, és bo de recor­dar que fa 140 anys les coses van anar exac­ta­ment a l'inrevés. L'any 1862 va cir­cu­lar el pri­mer tren de Bar­ce­lona a Girona, i molt més tard va anar fins a Figue­res i final­ment va arri­bar a la fron­tera. Ara, en canvi, la sor­tida des de Figue­res ha pre­ce­dit en no sabem quants anys la con­nexió lògica: Bar­ce­lona-Girona-Figue­res-França. Tot per culpa del tap ver­gonyós que ha supo­sat Girona per a la fluïdesa d'aquest procés.

En aque­lla pri­mera experiència fer­roviària, el traçat pre­vist per l'Ajun­ta­ment i la Renfe va ser rebut­jat pels giro­nins amb una forta cam­pa­nya de premsa i una reco­llida de sig­na­tu­res. El con­sis­tori va fer cas de l'opo­sició popu­lar i el traçat que defen­sava va ser deses­ti­mat en bene­fici del pro­po­sat pels ciu­ta­dans. En el cas actual, l'Ajun­ta­ment no ha can­viat d'opinió perquè molta gent, enllu­er­nada, va accep­tar acrítica­ment el regal enve­ri­nat del minis­tre Álva­rez Cas­cos de fer pas­sar els trens per sota el nucli urbà. Però la veu dels qui opta­ven pel traçat a cel obert per la perifèria no va ser ni escol­tada. En cap moment no es va fer cap con­sulta ni cap enquesta ni cap sessió pública per deba­tre la qüestió. Ara sí: com que s'acos­ten elec­ci­ons, s'ha orga­nit­zat a corre-cuita una audiència per donar expli­ca­ci­ons sobre la marxa ja impa­ra­ble de les obres i s'ha promès la cre­ació d'un fòrum ciu­tadà per escol­tar les opi­ni­ons dels veïns i res­pon­dre les seves pre­gun­tes. Com és que no es van aten­dre ni opi­ni­ons ni pre­gun­tes abans de pren­dre la decisió bàsica? Com deia la meva mare, “Déu ens guard d'un ja està fet”.

El Tren d'Alta Velo­ci­tat, que l'any 2001 l'infaust minis­tre del PP va pro­me­tre per al 2005, avança, para­do­xal­ment, a una velo­ci­tat baixíssima. Però el tren de la infor­mació porta un retard de deu anys i sem­bla que tot just ara ha començat a arri­bar. Com també deia la meva mare, “quan fou mort el com­bre­ga­ren”.