El 10-A, a missa i a votar!

A la missa de diu­menge 10 d'abril, el pre­vere aca­barà, com sem­pre, amb les parau­les “aneu-vos-en en pau”. Aquesta excla­mació no és una invi­tació a sor­tir a com­prar el tor­tell amb la família, sinó a ser tes­ti­mo­nis de la pau i l'espe­rança que Crist ens dóna i que hem revis­cut en l'euca­ris­tia. En aquest sen­tit, impe­deix que ens que­dem al tem­ple, aco­lli­dor i ple de core­li­gi­o­na­ris, i ens impulsa a sor­tir-ne per expli­car i trans­for­mar la rea­li­tat que vivim, amb gent que poden tenir altres cre­en­ces i altres ide­o­lo­gies, però amb qui com­par­tim un mateix ideal de justícia i depau.

Actu­al­ment, només és lícit pro­moure aquests dos valors des d'una opció d'apro­fun­di­ment democràtic, la qual cosa ja sig­ni­fica un posi­ci­o­na­ment polític. De fet, hi ha algu­nes con­fes­si­ons cris­ti­a­nes que accen­tuen el fet que els cris­ti­ans no som d'aquest món, i que no és en la trans­for­mació de la rea­li­tat ter­re­nal en la qual cal esmerçar esforços. En canvi, el magis­teri pon­ti­fici defensa la con­tri­bució en la millora del món ter­re­nal. (Gau­dium et Spes 39) I per si no quedés prou clar com con­tri­buir-hi, pro­clama que és una exigència de la dig­ni­tat de per­so­nes que aques­tes pren­guin part activa en la vida pública (Pacem in Ter­ris 68). I no només cadas­cun dels catòlics, sinó que l'Església con­tri­bu­eix a això: que la justícia i la cari­tat vigei­xin més àmpli­a­ment din­tre de les fron­te­res de la nació i entre les naci­ons. (GS 76)

Això no obs­tant, com bé ha recor­dat recent­ment l'arque­bisbe de Bar­ce­lona, amb parau­les d'aquesta dar­rera encíclica, “la comu­ni­tat política i l'Església, en llur propi camp, són recípro­ca­ment inde­pen­dents i autònomes”. I el text con­ti­nua: “Però amb­dues, si bé amb títol divers, ser­vei­xen la vocació per­so­nal i social dels matei­xos homes”. En con­seqüència, cal dis­tin­gir clara­ment les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i les reli­gi­o­ses, però no pas sepa­rar política i religió, perquè només fal­ta­ria que els cris­ti­ans renunciéssim a apor­tar els nos­tres valors a la gestió de la con­vivència!

Per tant, els catòlics bar­ce­lo­nins tenen una gran con­tri­bució a fer el 10 d'abril. Con­sis­teix a fomen­tar i par­ti­ci­par acti­va­ment en la con­sulta per la inde­pendència que se cele­bra fins al 10 d'abril. I per què els cris­ti­ans ens hem de sen­tir espe­ci­al­ment con­cer­nits?

Jus­ta­ment en un moment carac­te­rit­zat per l'atzu­cac ins­ti­tu­ci­o­nal, que mal­met la con­vivència entre els diver­sos pobles que for­mem part de l'Estat espa­nyol, els catòlics hem de ser signe d'espe­rança,i no dei­xar la relació entre aquests pobles en mans dels interes­sos par­ti­dis­tes.

Jus­ta­ment quan hi ha par­tits polítics i mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols que atien l'odi entre els pobles, els catòlics cata­lans hem d'impli­car-nos en la reso­lució de con­flic­tes de manera serena i pacífica. Per això, quan hi ha ciu­ta­dans cata­lans que volen la inde­pendència des del sen­ti­ment de greuge i ciu­ta­dans espa­nyo­lis­tes que volen la sub­missió del poble català sense reconèixer-hi la seva dig­ni­tat, expres­sada pels bis­bes cata­lans en el docu­ment Arrels cris­ti­a­nes de Cata­lu­nya (1985), cal que els catòlics s'impli­quin en la con­sulta com a manera de fomen­tar una relació res­pec­tu­osa i recípro­ca­ment fructífera entre les naci­ons. Com podríem els catòlics dei­xar d'expli­car que s'ha d'anar a votar a favor de la pau entre els pobles i no pas en con­tra de ningú? Que cadascú deci­deixi en consciència i lli­ber­tat si això s'ha de donar abans din­tre d'un mateix estat o bé en dos pro­jec­tes polítics dife­ren­ci­ats din­tre de la Unió Euro­pea. “Per tant –pro­clama for­mal­ment el Con­cili VaticàII–, que tots els ciu­ta­dans recor­din el dret i alhora el deure d'usar el seu vot lliure per a pro­moure el bé comú.” (GS 75)

Per aca­bar, recor­dem que la dar­rera paraula a missa, així com en la soci­e­tat, la tenim el poble: donem gràcies a Déu.