Sota una lupa

És una història que es repeteix i que cansa, i molt. L'entrevista que el president de la Generalitat i el del govern espanyol van mantenir dilluns a Madrid ha aixecat les ires d'alguns territoris de l'Estat. De res no ha servit l'esforç màxim de l'executiu estatal a l'hora d'anunciar que autoritzava la Generalitat a endeutar-se. Ho va avançar el mateix Mas després de la trobada a La Moncloa i ho va confirmar José Luis Rodríguez Zapatero l'endemà amb aquella cua que acompanya totes les consideracions que es fan sobre Catalunya: “No hi ha privilegis”.

Perquè hi ha col·locada una lupa enorme que analitza tots els moviments catalans, no fos cas que obtinguéssim ni un cèntim de més, no fos cas que aconseguíssim ni que sigui un gest de més. L'exemple paradigmàtic va ser la negociació del finançament, que va tornar a aixecar les tan recurrents com tòpiques crítiques sobre la insolidaritat dels catalans. Després, totes les comunitats, incloses les del PP, malgrat les pestes que havia llançat la formació de Mariano Rajoy, van agafar-se al model pactat entre la Generalitat i l'Estat. Els populars es van abstenir al Consell de Política Fiscal i Financera que va aprovar el nou model, que va tirar endavant sense ni un sol vot en contra.

Havia passat abans amb l'Estatut. Catalunya va obrir un camí, entre retrets, que van seguir territoris de tot color. El resultat és que hi ha textos posteriors que contenen articles pràcticament calcats als que, només en el cas català, han estat impugnats pel Tribunal Constitucional.

I, ara, amb l'endeutament. La Generalitat ha presentat el pla de viabilitat al govern espanyol per complir el límit de l'1,3% de dèficit per aquest any, imposat per l'Estat sota les ordres de la Unió Europea. I l'autorització de Rodríguez Zapatero ha enfurismat Alberto Ruiz Gallardón –a l'Ajuntament de Madrid no el van autoritzar a fer-ho–, però també Múrcia i Castella-la Manxa, territoris que, com Catalunya, van superar el 2,4% del PIB de dèficit el 2010, el màxim permès per l'Estat. S'hi van afegir el País Valencià, Castella i Lleó, la Rioja i Galícia. Rebel·lió contra els “privilegis” catalans. Quin cansament.