Articles

Antoni Miró, d'un temps d'un país

“El món d'Antoni Miró és tot el món, sovint viscut en els seus viatges i després recreat en la seva obra, però comença pel món català, el més nostre”

Camí d'Ala­cant, entro a Gan­dia a esmor­zar-hi. El con­junt escultòric 25 d'abril, d'Antoni Miró, amb les qua­tre bar­res enfi­lant-se cel amunt, donen la ben­vin­guda. A la pas­tis­se­ria Tano, una de les millors del país, l'amo de l'esta­bli­ment se'm pre­senta com “el dar­rer mau­let” de Gan­dia, som­ri­ent. A les onze arribo a la uni­ver­si­tat d'Ala­cant, a la inau­gu­ració del monu­ment Almansa, donació de l'artista alcoià. D. Giralt Mira­cle, Isa­bel-Clara Simó i jo par­lem d'ell i de l'obra, de la seva vida i els seus mira­cles, en frase de G. Cas­telló, coin­ci­dint amb l'expo­sició del soli­tari del Mas Sopalmo, Històries (de la nos­tra història).

Antoni Miró és d'un temps i d'una terra, defi­nició que Sal­va­tore Qua­si­modo atribuïa a la poe­sia més humana i ver­ta­dera. Aquell que va ser defi­nit per Espriu com a “far soli­tari” no és només un poeta i amic de poe­tes, sinó un pin­tor, un escul­tor, un artista com­plet i un ciu­tadà com­promès amb la seva pàtria i la seva època. La seva pin­tura és d'un per­fec­ci­o­nisme deta­llista quasi microscòpic, d'un rea­lisme meti­culós. És un art que ser­veix per inter­pel·lar les mira­des i fer que els ulls es pre­gun­tin. La seva obra té una iden­ti­tat incon­fu­si­ble, es reco­neix a l'ins­tant. I com deia Giralt-Mira­cle, “busca la com­pli­ci­tat estètica i ideològica” del públic que s'hi acosta.

“Pinte el que no m'agrade”, deia l'alcoià a aquest diari el 1976. I ho pinta tal i com ho veu, perquè ho vol dife­rent. La seva és una obra amb vida, vida de cada dia, d'aquí i de la resta del món. Es tracta d'una visió no ensu­crada de la quo­ti­di­a­ni­tat, amb un pes­sic d'iro­nia i sen­tit de l'humor. Hi apa­reix la pobresa, la mar­gi­nació, la into­lerància, el racisme, l'opressió dels pobles, amb ros­tres i pai­sat­ges que us són fami­li­ars perquè són els de la nos­tra època, tant pel con­tin­gut com per les for­mes, sovint direc­ta­ment vin­cu­la­des al pop-art i al còmic. Ens foto­gra­fiem junts davant una por­tada sen­cera de l'Avui, de pro­por­ci­ons gegan­ti­nes, pin­tada amb pre­cisió fotogràfica.

El món d'Antoni Miró és tot el món, sovint vis­cut en els seus viat­ges i després recreat en la seva obra, però comença pel món català, el més nos­tre. Retrats de grans dimen­si­ons de Martí i Pol, Fus­ter, Enric Valor, Ovidi Mont­llor, Pau Casals, Canigó, Serra d'Or i altres refe­rents cata­lans i alguna incursió al pas­sat col·lec­tiu, com el famosíssim i trans­gres­sor Les llan­ces. Els seus nom­bro­sos catàlegs, esplèndids, són una joia artística, una menja adi­ent per als més golo­sos. Medi­ter­rani per tots els porus, Miró és un esclat de colors, de tots menys el blau, sig­ni­fi­ca­ti­va­ment absent de la seva obra durant molts anys de fran­quisme, i recu­pe­rat més tard.

Bar­but com els d'abans, cabe­llera d'artista, posat de tímid, és un home de poques parau­les i mol­tes obres. Si no el coneguéssiu, us pas­sa­ria des­a­per­ce­but enmig de les per­so­nes que s'arraïmen en un acte públic. Pin­tar i escul­pir és la seva manera de par­lar, si bé con­serva una valu­osa cor­res­pondència, amb alguns dels noms més emblemàtics de la cul­tura cata­lana, tan escru­po­lo­sa­ment orde­nada, com els seus pots i pin­zells, després de tota una jor­nada d'acti­vi­tat cre­a­tiva. Fill de car­ros­ser, tre­ba­lla sem­pre de nit, com feia de xiquet, aju­dant el pare. Amb la sola com­pa­nyia de la música, enmig del silenci de l'entorn, en plena natu­ra­lesa on viu, lluny de nuclis urbans, Miró és una màquina de crear, de crear art, vida, llum, color, indig­nació, ràbia, huma­ni­tat, ten­dresa, passió, plaer, com­pli­ci­tat. Pinta sol, però no hi està. L'acom­pa­nyen tots els qui volem també un món, i aquest país, d'una altra manera, amb tos els colors i la ple­ni­tud màxima de la llum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.