Espoli amb insult

Quan ja ens pensàvem que ho havíem vist tot en tant que Catalunya malquerida i maltractada, resulta que ens serà d'aplicació aquella expressió nord-americana que diu “you ain't seen nothin yet”, és a dir, encara no has vist res del que vindrà a continuació. I, realment, no hi ha ni un sol dia que, a més de la discriminació, de la injustícia i de l'espoli dels quals som objecte de manera permanent, no vingui a afegir-se l'insult estereotipat i la cínica acusació d'alguna imaginària culpabilitat. És lògic, perquè ells tenen comprovat que ofendre els donants de sang sempre proporciona rendiments electorals als territoris receptors d'una solidaritat sense contrapartides i amb vocació d'eternitat. Segons l'esquema vigent, el primer a disparar sempre és la fundació FAES de José María Aznar, la primera persona que va tenir la brillant idea d'introduir l'insult a la demagògia i a la falsedat, quan va pronunciar la lapidària frase: “Catalunya és una societat malalta”. Ell, en canvi, no està anèmic com el nostre territori del nord-est que, víctima de la vampirització fiscal i de l'asfíxia financera, que se li apliquen de manera inexorable, ja no pot arribar a final de mes. A ell, després de recuperar el discurs neofalangista dels articles que va publicar contra la Constitució i que van ser mundialment famosos a Àvila o Segòvia, on era inspector d'hisenda, ara la Carta Magna, que abans denigrava, li serveix d'arma llancívola contra l'estat de les autonomies i se'l veu feliç i satisfet en observar com al sector privat més lucratiu de l'insider trading, totes li ponen.

És cert que va tenir una ensopegada quan el van acomiadar, tot agraint-li els serveis prestats, del fons d'inversió d'alt risc Centaurus. Però la virtut sempre és recompensada, i ara els amics de l'Endesa venuda a l'ENEL estatal italiana (vol dir de la Itàlia del seu dilecte col·laborador en temes polítics i professionals Silvio Berlusconi), l'han designat assessor amb una remuneració anual de 6 dígits en euros, en aquest cas no se sap si per agrair els serveis anteriors o anticipant els que vindran. Ja sé que també l'expresident Felipe González i un dels seus vicepresidents estan altolocats a Gas Natural, però almenys Felipe, només amb el seu rol de consigliere del mexicà Slim –l'home més ric del món– ja en tenia ben bé prou. En canvi, Aznar no para d'afegir noms a la seva iguala, aquell servei dels metges rurals que es prestava als abonats de pagament. I acaba de captar com a client que necessita guia per a expandir-se a Espanya la Corporación Multiinversiones de Guatemala, més coneguda per la seva divisió de menjar ràpid Pollo Campero. Naturalment, en l'atenció i el servei hi deuen entrar també l'agropecuària, la constructora, la immobiliària (això no falla mai) i les aliances amb Telepizza o Eat Out (Agrolimen). L'empresa segons el diari Negocio, factura 2.000 milions d'euros anuals.

Després de llançar la primera pedra i de proclamar que l'estat de les autonomies, que ell va contribuir poderosament a dissenyar, és inviable, era previsiblement inevitable que els jacobins del PSOE s'apuntessin també al pogrom de la catalanofòbia que és l'única poció infal·lible a l'hora de captar vots tan unànimes con infal·libles a terres castellanes i, a partir d'aquí, ha començat a córrer com un reguera de pólvora una cadena d'insults contra els pobres contribuents catalans que, cornuts, paguen el beure i observen com els receptors de la seva exagerada i excessiva solidaritat mosseguen la mà generosa que paga els ordinadors o els llibres de text gratuïts que a Catalunya no existeixen, les dentadures o les classes de masturbació d'Extremadura, que no sembla que hagin de ser prioritàries, els cursets d'excitació de clítoris, el PER d'Andalusia, les prejubilacions dels minaires de Lleó i d'Astúries, els rescats de les caixes de Castella-la Manxa (PSOE + PP), de Cajasur i de les entitats financeres en general, les autovies gratuïtes de tot Espanya a costa dels nostres peatges, els AVE sense passatgers i tants i tants greuges comparatius que fa que ens resulti repugnant que la ministra Salgado, vestida de luxe, ens digui que si volem pagar els sous a finals de mes, allò que hem de fer és pagar encara més impostos. Mentrestant, la rica Alemanya té un Tribunal Constitucional que prohibeix que cap ni un dels länder més rics pugui transferir més del 4% de la seva recaptació als més necessitats i que cap d'aquests pugui seguir cobrant si, gràcies a la transfusió, avança per sobre de la renda familiar disponible del territori que fa les donacions. Senyora ministra, faci el fotut favor de deixar d'insultar-nos, a més de buidar-nos les butxaques i d'anar a pasturar, que ja en tenim els recipients plens.