Paga i calla

La cara satis­feta d'Elena Sal­gado, vice­pre­si­denta econòmica del govern espa­nyol, és gai­rebé tan explícita com les seves parau­les: senyor Mas, si vol diners, que els paguin els cata­lans. I els ecos del cen­tre de l'Uni­vers, que res­so­nen a províncies, repe­tei­xen: “Per què todos los espa­nyo­les” han de pagar el vos­tre endeu­ta­ment?” Però poques vega­des algú pre­gunta: “Per què tots els cata­lans han de pagar els deu­tes dels espa­nyols?” Sal­gado, amb les seves parau­les, advoca per una sepa­ració: “Vosal­tres” i “nosal­tres”. Ja us apa­nya­reu, diu. Però pagueu-nos els vos­tres impos­tos, com per­toca. En defi­ni­tiva: que som part d'Espa­nya per pagar. El prin­cipi de soli­da­ri­tat és uni­di­rec­ci­o­nal.

Els ecos pro­vin­ci­ans repe­tei­xen com llo­ros: no tinguéssiu dele­ga­ci­ons al món, no haguéssiu vol­gut poli­cia autonòmica, no us haguéssiu entes­tat a defen­sar la vos­tra pro­vin­ci­ana llen­gua... Això de les dele­ga­ci­ons “com si fos­sin ambai­xa­des” és esperpèntic, sobre­tot quan pen­ses què es gasta l'Ins­ti­tuto Cer­van­tes en els escrip­tors espa­nyols, o quan pen­ses què paguem d'unes ambai­xa­des inca­pa­ces de res­pon­dre als turis­tes espa­nyols a Egipte quan va començar l'admi­ra­ble revolta; el fet de voler poli­cia, miri vostè, va néixer quan gover­nava Felip V, que va ser qui va arra­sar física­ment i cívica el nos­tre país, i pel que fa a la llen­gua, és, com a mínim, tan antiga com la seva i exter­mi­nar una llen­gua és un geno­cidi cul­tu­ral. I això, aquests ecos, ho repe­tei­xen men­tre Madrid cons­tru­eix entre aplau­di­ments i en plena crisi un tram del TAV que els con­necta dues esta­ci­ons, veges si s'hau­rien de fati­gar anant d'un lloc a l'altre, i ho diuen quan Europa s'escan­da­litza que Espa­nya tin­gui la xarxa de TAV més extensa i més cara del món (heu lle­git Espa­nya, capi­tal París, de Germà Bel? No? Doncs cor­reu a com­prar-la i lle­giu-la àvids avui mateix).

En resum si “vosal­tres” (és a dir els cata­lans) teniu pro­ble­mes, doncs pagueu-ho de la vos­tra but­xaca; si “nosal­tres” (els espa­nyols) tenim pro­ble­mes, ens podeu donar La Caixa i tots els cabals que us que­den. Que no ho havíeu entès? Doncs és rar: fun­ci­ona així des de fa tres segles. I el ton­tos útiles diem: “Asse­rena't, asse­rena't!”.